A Western King and an Ancient Notion: Reflections on the Origins of Ombudsing

• Autores: C. McKenna Lang
• Localización: Journal of Conflictology, ISSN-e 2013-8857, Vol. 2, Nº. 2, 2011
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Un rey occidental y una noción antigua: Reflexiones sobre los orígenes de la defensa del pueblo
  • Un rei occidental i una noció antiga: reflexions sobre els orígens de l'ombudsing
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La idea de defensor del pueblo ha enraizado en todo el mundo ofreciendo una protección decisiva a los ciudadanos en sectores públicos, privados y sociales. La defensa del pueblo contemporánea es una práctica única que proporciona un mecanismo excepcional, a menudo imparcial, de protección para el individuo que se siente agraviado. Las raíces de esta moderna idea pueden encontrarse en culturas de la antigüedad y en la historia escandinava. Aparece una versión previa de este concepto en un decreto que crea un Highest Ombudsman (Defensor máximo del Pueblo) firmado por el rey sueco Carlos XII en 1713 y se puede destacar que estaba exiliado en Turquía, época en la que había una gran agitación en Suecia. En ocasiones, los mecanismos para la paz surgen de los conflictos. La oficina del defensor del pueblo moderno suele ser esencial para abordar y reducir la burocracia y los conflictos. A medida que la defensa del pueblo siga creciendo en todo el mundo, que la defensa del pueblo como derechos humanos se amplíe y mientras que los visitantes de la oficina del defensor del pueblo representen a muchas culturas del mundo, reconociendo las influencias multiculturales y los antecedentes de la defensa del pueblo se puede profundizar en el diálogo internacional. La aspiración de mejorar la gobernanza es integral para la defensa del pueblo moderna y esa aspiración puede verse incluso en la creación del primer defensor máximo del pueblo, hoy presente en Suecia como canciller de Justicia. El cambio en la función de defensa del pueblo entre 1713 y 1809 y más allá ilumina el desarrollo de la función frente al trasfondo histórico. Versiones anteriores del concepto incluían la protección de los individuos así como las intenciones de buena gobernabilidad. Para el Defensor del Pueblo parlamentario y los modelos contemporáneos, la independencia y la integridad son componentes básicos de la oficina. Con el crecimiento de la defensa del pueblo en todos los sectores, la reflexión constante sobre patrones de poder, gobernabilidad, responsabilidad y cultura pueden resultar útiles.

  • català

    La idea de l'ombuds ha arrelat a tot el món i ofereix una protecció molt important als ciutadans en els sectors públic, privat i social. L'ombudsing contemporani és una pràctica única que ofereix un mecanisme poc habitual i sovint imparcial de protecció per a l'individu que té algun motiu de queixa. L'origen d'aquesta idea moderna es pot trobar al món antic i també en la història escandinava. En un decret per a la creació d'un ombudsman superior signat pel rei de Suècia Carles XII l'any 1713, que llavors vivia exiliat a Turquia en un moment en què Suècia passava per una època de disturbis, ja apareix una primera versió d'aquesta idea. Algunes vegades, els mecanismes per a la pau sorgeixen del conflicte. L'oficina de l'ombuds modern és sovint fonamental per a abordar i reduir la burocràcia i el conflicte. Ara que l'ombudsing continua creixent a tot el món; ara que l'ombudsing es va estenent com a mecanisme de defensa dels drets humans; ara que els visitants de l'oficina de l'ombuds representen moltes cultures de tot el món, el fet de reconèixer les influències i els antecedents multiculturals de l'ombudsing pot aprofundir el diàleg internacional. L'objectiu de millorar la governança forma part integral de l'ombudsing modern, i aquest objectiu ja es pot veure en la creació del primer ombudsman superior, que actualment existeix a Suècia com a canceller de justícia. Els canvis en la funció de l'ombudsing entre 1713 i 1809 i en l'època posterior il·luminen el desenvolupament d'aquest càrrec contra el teló de la història. Les primeres versions de la idea inclouen la protecció de l'individu i objectius de bona governança. Per a l'ombudsman parlamentari i per als models contemporanis, la independència i la integritat són uns components bàsics de l'oficina. Amb el creixement de l'ombudsing en tots els sectors, la reflexió continuada sobre els patrons de poder, la governança, la responsabilitat i la cultura pot ser molt productiva.

  • English

    The ombuds idea has taken root around the globe providing critical protection for citizens in public, private and social sectors. Contemporary ombudsing is a unique practice which provides a rare, often fair-minded mechanism of protection for the individual with a grievance. The seeds of this modern idea may be found in ancient world cultures as well as Scandinavian history. An early version of the idea appears in a decree creating a Highest Ombudsman signed by Swedish King Charles XII in 1713, notably while he was living in exile in Turkey, during which time Sweden was in turmoil. Sometimes mechanisms for peace emerge from conflict. The modern ombuds office is often pivotal in addressing and reducing bureaucracy and conflict. As ombudsing continues to grow worldwide, as ombudsing as a human rights mechanism expands, as visitors to the ombuds office represent many world cultures, recognizing the multicultural influences and antecedents to ombudsing may deepen the international dialogue. The aim of improving governance is integral to modern ombudsing, and this aim may even be seen in the creation of the earliest Highest Ombudsman, today in Sweden existing as the Chancellor of Justice. The shift in the ombudsing function between 1713 and 1809 and thereafter, illuminates the development of the role against the backdrop of history. Early versions of the idea included protection of individuals as well as aims of good governance. For the Parliamentary Ombudsman and contemporary models, independence and integrity are core components of the office. With the growth of ombudsing across sectors, continued reflection on patterns of power, governance, accountability and culture may prove fruitful.