Una gran quantitat de literatura acadèmica indica que, en el paisatge polític posterior a la Guerra Freda, la pobresa i els dèficits en el desenvolupament són aspectes clau en l'aparició del conflicte civil. A partir d'aquesta constatació ha sorgit un nou paradigma que manté la idea que, si es treballa per tal de superar aquests dèficits, el risc de conflicte es pot reduir o mitigar d'una manera important. El paradigma de la pau a través del desenvolupament dóna suport a l'assumpció que el desenvolupament i la seguretat estan estretament interrelacionats. En aquest article discuteixo els reptes i les oportunitats associats a aquest paradigma dins el context afganès i tracto dues qüestions clau: (1) De quina manera estan connectats la pobresa i els dèficits de desenvolupament amb la violència i el conflicte?, i (2) Quins són els requisits previs per tal que el desenvolupament tingui aquest paper determinant dins el procés de construcció de la pau? Aquest article manté que, parlant d'una manera general, la pau sostenible a l'Afganistan només es pot aconseguir a través d'un desenvolupament sostenible. Tot i així, també s'hi reconeixen els enormes reptes que cal afrontar per tal d'aprofitar plenament els dividends de la pau que poden arribar gràcies al desenvolupament, i, així doncs, ofereix un full de ruta per a una programació del desenvolupament més sensible als conflictes.
A plethora of academic literature indicates that, in the post Cold War political landscape, poverty and development deficits are key in sparking civil conflict. Out of this recognition a new paradigm has emerged which underpins the idea that, by working to overcome these deficits, the risk of conflict can be essentially reduced and/or mitigated. The ‘peace through development’ paradigm supports the assumptio n that development and security are essentially intertwined. In this paper I discuss the challenges and opportunities associated with the paradigm within the Afghan context, addressing the two core questions: (1) how are poverty and development deficits connected to violence and conflict? and (2) what are the prerequisites for development to play a conducive role in the peacebuilding alchemy? This paper argues that at large, sustainable peace in Afghanistan can only be achieved through sustainable development. However, it also recognises the tremendous challenges faced to fully capitalise on the peace dividend that development might be able to provide, and at the same time develops a roadmap for more conflict-sensitive development programming.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados