Ante la evidente inadecuación de la vía judicial ordinaria para solventar conflictos en materia de consumo, se hace necesario buscar modelos alternativos que, sin excluir las vías administrativa y judicial, resulten más accesibles a los consumidores. Entre estos modelos alternativos, a pesar de ser el arbitraje el modelo más difundido, está cobrando cada vez más fuerza la mediación de consumo. La mediación de consumo carece de una ordenación sistemática en el derecho interno español, y la normativa relativa al arbitraje de consumo sólo alude a la mediación para remitirse a su regulación por las comunidades autónomas, algunas de las cuales tienen atribuida la competencia exclusiva en materia de mediación a través de sus estatutos de autonomía. A pesar de que se suele concebir la mediación en materia de consumo como incardinada dentro del procedimiento arbitral, lo ideal sería distinguir una mediación vinculada al procedimiento arbitral (intra-arbitral) de otra mediación de consumo al margen del arbitraje (extra-arbitral) para ofrecer más alternativas de resolución extrajudicial de conflictos, habida cuenta de que la resolución obtenida de un proceso de mediación tendrá título ejecutivo si se trata de transacción judicial o si se eleva a escritura pública. La conclusión que se extrae de todo lo anterior es que el ámbito de consumo es especialmente propicio para la mediación. Sin embargo, la normativa relativa al arbitraje de consumo se revela como inadecuada para su regulación, por lo que habrá que acudir a la regulación específica de la mediación para ordenar su aplicación en este ámbito.
Given the obvious inadequacy of ordinary legal procedures to resolve consumer disputes, it is necessary to look for alternative models which, without excluding administrative and judicial proceedings, are more accessible to consumers. Although arbitration is the most widely used model, consumer mediation is becoming increasingly more important. Consumer mediation lacks a systematic organisation in Spanish law and the rules on consumer arbitration only refer to mediation, remitting to regulation by the autonomous communities, some of which have exclusive competence in mediation in their Statutes of Autonomy. Although mediation in consumer affairs often falls within arbitration procedures, the optimal solution would be to separate mediation linked to arbitration procedures (intra-arbitration) from consumer mediation detached from arbitration (extra-arbitration) to offer more alternatives for out-of-court conflict resolution, taking into account that a resolution obtained in a process of mediation will be enforceable if it is in the form of a court settlement or if it is recorded by a notary. The conclusion is that consumer affairs are especially suitable for mediation, although the rules on consumer arbitration are inadequate for normalisation, making it necessary to introduce specific regulations on mediation for their application in this field.
Davant l'evident inadequació de la via judicial ordinària per a resoldre conflictes en matèria de consum, es fa necessari trobar models alternatius que, sense excloure les vies administrativa i judicial, resultin més accessibles als consumidors. Tot i que l'arbitratge és el model més difós, la mediació de consum està agafant cada vegada més força entre aquests models alternatius. La mediació de consum no té cap ordenament sistemàtic en el dret intern espanyol, i la normativa relativa a l'arbitratge de consum només fa referència a la mediació per a dir que la seva regulació correspon a les comunitats autònomes, algunes de les quals tenen atribuïda la competència exclusiva en matèria de mediació a través dels seus estatuts d'autonomia. Malgrat que la mediació se sol concebre en matèria de consum com a incardinada dins del procediment arbitral, el procediment ideal seria distingir una mediació vinculada al procediment arbitral (intraarbitral) d'una altra mediació de consum al marge de l'arbitratge (extraarbitral) per tal d'oferir més alternatives de resolució extrajudicial de conflictes, atès que la resolució obtinguda d'un procés de mediació tindrà títol executiu si es tracta d'una transacció judicial o si s'eleva a escriptura pública. La conclusió que se n'extreu és que l'àmbit de consum és especialment propici per a la mediació, però la normativa relativa a l'arbitratge de consum resulta inadequada per a regular-la, per la qual cosa caldrà acudir a la regulació específica de la mediació per a ordenar-ne l’aplicació en aquest àmbit.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados