Resumen de Lo cotidiano en las prácticas artísticas contemporáneas: hacia el régimen poético-especulativo. El caso de Nicolás Lamas
- español
El objetivo de este artículo es demostrar —en lo referente a obras realizadas con objetos cotidianos— el incipiente giro materialista en el arte contemporáneo respecto al precedente giro textual y avanzar algunas conclusiones recientes acerca del encuentro entre lo «cotidiano», materialismo/realismo especulativo (Quentin Meillassoux; Levi Bryant; Graham Harman) y la práctica artística, que se aproximarán concretamente por medio de las obras de Nicolás Lamas: Boundary (2013), Ball (2013), Line (2013), What does a fish know about the water in which he swims all his life? (2014) y Geometritation of the world (2013). En lo referente al estudio de «lo cotidiano» en el ámbito artístico, hemos asistido a la promoción de un arte centrado en los elementos inmateriales de la relación sujeto-realidad próxima. Sin embargo, recientemente presenciamos un giro en la producción artística y teórica determinado por el encuentro entre el arte y las teorías adscritas al materialismo o realismo especulativo, que condiciona la interpretación de las «cosas» cotidianas y favorece una redefinición en sentido experimental de tales prácticas artísticas objetuales. Estamos asistiendo a un cambio de paradigma referente a la presencia de elementos de «lo cotidiano» en el arte contemporáneo: desde el marco lingüístico y textual, que interpreta las prácticas con objetos cotidianos recurriendo a la semiología y la semiótica, hasta el marco poético especulativo, que contempla lo cotidiano en la obra de arte a partir del nuevo concepto de materialidad establecido por las teorías del materialismo/realismo especulativo y en general del nuevo materialismo. Los elementos materiales cotidianos en las obras que se inscriben en el segundo paradigma no son usados como signos funcionales con un referente trascendente, es decir, como metáforas, sino que son objeto de una especulación y experimentación que trata de profundizar en su identidad física. Podemos considerar las obras compuestas por objetos corrientes del artista peruano Nicolás Lamas especulaciones materiales sobre la realidad a partir de la manipulación plástica y la instalación de elementos cotidianos en continuo diálogo con el espacio y con los demás objetos inmersos en él.
- English
The aim of this article is to demonstrate —in regard to works made from everyday objects— the incipient materialist shift in contemporary art compared to the previous textual shift, and to put forward some recent conclusions about the encounter between “the everyday”, materialism/speculative realism (Quentin Meillassoux; Levi Bryant; Graham Harman) and art practice, which will be approached specifically through the works of Nicolás Lamas: Boundary (2013), Ball (2013), Line (2013), What does a fish know about the water in which he swims all his life? (2014) and Geometritation of the world (2013). Regarding the study of “the everyday” in the world of art, we have witnessed the promotion of art centred on the immaterial elements of the relationship between the subject and immediate reality. However, we have recently seen a shift in theoretical and artistic output determined by the encounter between art and theories linked to materialism or speculative realism, which conditions the interpretation of everyday “things” and fosters a redefinition, in an experimental sense, of such object art practices. We are witnessing a paradigm shift regarding the presence of elements of “the everyday” in contemporary art: from the textual and linguistic framework that interprets practices with everyday objects by resorting to semiology and semiotics, to the speculative poetic framework that contemplates the everyday in works of art based on new concepts of materiality established by the theories of materialism/speculative realism and, in general, of new materialism. Everyday material elements in works that fall within the second paradigm are not used as functional signs with a transcendent referent, that is, as metaphors, but are instead the object of speculation and experimentation that endeavours to delve into their physical identity. The works composed of everyday objects by the Peruvian artist Nicolás Lamas could be considered material speculations of reality based on artistic manipulation and the installation of everyday elements in a continuous dialogue with space and other objects immersed in it.
- català
L'objectiu d'aquest article és demostrar —amb referència a obres realitzades amb objectes quotidians— l'incipient caire materialista a l'art contemporani respecte al precedent caire textual i avançar algunes conclusions recents quant al trobament entre la «quotidianitat», materialisme/realisme especulatiu (Quentin Meillassoux; Levi Bryant; Graham Harman) i la pràctica artística, que s'aproximaran concretament mitjançant les obres de Nicolás Lamas: Boundary (2013), Ball (2013), Line (2013), What does a fish know about the water in which he swims all his life? (2014) i Geometritation of the world (2013). En quant a l'estudi de la «quotidianitat» a l'àmbit artístic, hem assistit a la promoció d'un art centrat en els elements immaterials de la relació subjecte-realitat pròxima. Tanmateix, recentment hem presenciat un gir en la producció artística i teòrica determinat pel trobament entre l'art i les teories adscrites al materialisme o realisme especulatiu, que condiciona la interpretació de les «coses» quotidianes i afavoreix una redefinició en sentit experimental d'aquestes pràctiques artístiques dels objectes. Estem assistint a un canvi de paradigma referent a la presència d'elements de la «quotidianitat» a l'art contemporani: des del marc lingüístic i textual, que interpreta les pràctiques amb objectes quotidians recorrent a la semiologia i a la semiòtica, fins al marc poètic especulatiu, que contempla la quotidianitat a l'obra d'art a partir del nou concepte de materialitat establert per les teories del materialisme/realisme especulatiu i, en general, del nou materialisme. Els elements materials quotidians a les obres que s'inscriuen en el segon paradigma no es fan servir com a signes funcionals amb un referent transcendent, és a dir, com a metàfores, sinó que són objecte d'una especulació i experimentació que tracta d'aprofundir la seva identitat física. Podem considerar les obres que consten d'objectes corrents de l'artista peruà Nicolás Lamas especulacions materials sobre la realitat a partir de la manipulació plàstica i la instal·lació d'elements quotidians en diàleg continu amb l'espai i amb la resta d'objectes immergits en ell.
