Resumen de Artistic Practices, Discursive Contexts and Environmental Humanities in the Age of the Anthropocene
- español
La hipótesis del antropoceno señala la actividad humana, particularmente la esfera social, política y económica, como la nueva fuerza biogeofísica cuyo impacto permite a la comunidad científica hablar de una nueva época en la escala temporal geológica. La afirmación del abandono del Holoceno no solo implica el acceso a un nuevo espacio físico sino también a un nuevo espacio cultural que todavía no ha sido experimentado. A pesar de que las contribuciones del campo de las ciencias naturales al análisis del fenómeno han sido significativas, la literatura generada por las humanidades y las ciencias sociales demuestra que aún queda mucho por hacer. En el actual escenario en el que una creciente conectividad global con frecuencia se traduce en la emergencia de riesgos e impactos interconectados a gran escala, se impone la necesidad de adoptar un pensamiento transversal que al abarcar diferentes ideas, significados y campos, nos pueda ayudar a entender las relaciones sociales, económicas y políticas que estan en juego. Partiendo de recientes investigaciones realizadas en los campos de las humanidades medioambientales, este trabajo explora el papel de la práctica artística, teórica y curatorial en el entendimiento, la conformación e interrogación de nuestra posición en el mundo bajo las condiciones del Antropoceno. Para ello nos centraremos en el análisis de los proyectos reunidos en la exposición colectiva 7MIL MILLONES (EACC, Castelló, 2014) como casos de estudio. Argumentamos que la práctica artística experimental que enfatiza una nueva combinación de la estética y la ética con lo ecológico y lo social , puede ofrecernos interesantes modelos que ayuden a las sociedades a adaptarse a este nuevo territorio. Para finalizar, sugerimos que el proyecto curatorial de los comisarios no consigue abordar la complejidad ni captar el potencial crítico de los proyectos presentados en la medida en que restringe el contexto teórico a una clásica formulación del desarrollo sostenible al tiempo que omite su consideración como artefactos para la imaginación política.
- català
La hipòtesi de l'antropocè assenyala l'activitat humana, sobretot l'esfera social, política i econòmica, com la nova força biogeofísica l'impacte de la qual permet a la comunitat científica parlar d'una nova època dins l'escala temporal geològica. Afirmar que s’abandona l'holocè implica no solament accedir a un nou espai físic sinó també a un nou espai cultural que encara no ha estat experimentat. Malgrat que les contribucions fetes pel camp de les ciències naturals a l'anàlisi del fenomen han estat significatives, la literatura generada per les humanitats i les ciències socials demostra que encara queda molt per fer. En l'actual escenari en què una connectivitat global cada vegada més gran opera com a base per a riscos i impactes interconnectats i a gran escala, ens veiem obligats a prendre en consideració un pensament transversal que en abastar diferents idees, significats i camps ens pugui ajudar a entendre les relacions socials, econòmiques i polítiques que estan en joc. Partint de recents recerques fetes en els camps de les humanitats mediambientals i de l'ecosofia de Guattari, aquest treball explora el paper de la pràctica teòrica, artística i de comissariat a l’hora d’entendre, respondre i interrogar sobre la nostra posició al món sota les condicions de l'antropocè. Per a fer-ho se centra en l'anàlisi dels projectes presentats en l'exposició col·lectiva 7 mil milions (EACC, Castelló, 2014) com a estudi de cas. S'argumenta que la pràctica artística experimental –que posa l'accent en una nova combinació d'estètica i ètica i l'ecològic i el social– pot oferir-nos interessants models que ajudin les societats a adaptar-se a aquest nou territori. Finalment, suggerim que la declaració dels comissaris no aconsegueix abordar el complex i crític potencial dels projectes presentats en la mesura en què restringeix el context teòric a una clàssica i particular formulació de desenvolupament sostenible i omet considerar-los com a artefactes per a la imaginació política.
- English
The hypothesis of the Anthropocene signals human activity, particularly the social, political and economic sphere, as the new biogeophysical force whose impact allows the scientific community to speak about a new era in the geological time-scale. The assertion of the abandonment of the Holocene implies not only access to a new physical, but also a cultural space that has not yet been experienced. However, while contributions from the field of natural sciences to the analysis of the phenomenon have been significant, literature generated from the Humanities and Social Sciences shows that much work remains to be done. In this current scenario where increased global connectivity operates as the ground for interconnected large-scale risks and shocks, we are compelled to take into account transversal thinking across different ideas, meanings and fields that can help understanding the social, the economic and the political relations at stake. Drawing from recent investigations from the field of Environmental Humanities as well as Guattari’s Ecosophy, this paper explores the role of theoretical, artistic and curatorial practice in understanding, conforming and interrogating our position in the world under the conditions of the Anthropocene. It shall do this by focusing on the analysis of projects gathered in the group exhibition 7 MIL MILLONES (EACC Castelló, 2014) as a case study. We argue that experimental artistic practice – which emphasizes a new combination of aesthetics and ethics and the ecological and the social – can provide interesting models in helping societies adapt to this new territory. We finally suggest that the curatorial statement fails to address the complex critical potential of the gathered projects insofar as it constrains the theoretical context to a particular classical formulation of sustainable development and an omission of their consideration as artifacts for political imagination.
