Resumen de Arquitectura moderna y transparencias: materialidad y virtualidad

María de la O Artiles Burgos, Francisco Javier Boned Purkiss

• español

  El objeto es mostrar que el fenómeno de lo transparente en la arquitectura moderna, algo consustancial a su propia producción, oscila dentro de los avances tecnológicos tanto en su naturaleza material como en su lectura lingüística. A lo largo del siglo xx se produce una línea de interpretación crítica de los mecanismos de creación de la arquitectura moderna que entendieron eficientemente, a través de conceptualizaciones derivadas de los modos de lo transparente, el complejo desarrollo de sus cualidades. Conceptualizaciones  relativas, por un lado, al acento en los fenómenos de la percepción de su materialidad,  y por otro, a la comprensión de su capacidad representativa. Puede exponerse este entendimiento a través de la detección fenomenológica de diversos estados de evolución predominantes que sintetizamos con cuatro apartados cronológicos determinados a partir de la aportación crítica de textos y/o edificios cuya aparición en el panorama internacional va participando de la instrumentalización compleja de lo transparente:I. Desde las primeras conceptualizaciones relativas al movimiento moderno, coetáneas del manifiesto del estilo internacional, enfocadas en características objetivas del vidrio como nueva posibilidad compositiva y de penetración de la luz.II. A partir de mitad de siglo cuando se introduce la subjetividad en la compleja instrumentalización de la transparencia, encabezada por el releído texto de Rowe y Slutzky Transparencia literal y fenomenal, considerando tanto la percepción (realidad) como la representación (virtualidad) del espacio en el individuo.III. En los años noventa, cuando la transparencia aparece en escena en su naturaleza híbrida y ambigua como una manifestación de sus propios límites y cuyo paradigma crítico se identificaría con el edificio de la TGB (OMA). IV. Actualmente, en una continuidad investigadora sobre las posibilidades de lo transparente, se produce la definitiva inmersión de la modernidad en las culturas locales donde la arquitectura japonesa de final de siglo, liderada por Toyo Ito, se propone significativamente en la era de la globalización electrónica.

• English

  The aim is to show that the phenomenon of transparency in modern architecture, the very essence of its own production, varies in technological advances both in its material nature and its linguistic reading.Throughout the twentieth century, a line of critical interpretation of the mechanisms of creation of modern architecture that efficiently understood the complex development of their qualities through conceptualisations derived from the modes of transparency. Conceptualisations regarding to, on the one hand, the emphasis on the phenomena of perceiving its materiality and, on the other, understanding their representative capacity. This understanding can be exposed through the phenomenological detection of various states of predominant evolution that we synthesise in four chronological sections from that are determined by the critical input of text and/or buildings whose appearance on the international scene is participating in the complex instrumentalisation of the transparent:I.- From the first conceptualisations concerning the Modern Movement appearing at the time of the Manifesto of the International Style, focused on objective characteristics of glass as new compositional and lighting possibility.II.- After the middle of the century when subjectivity was introduced into the complex instrumentalisation of transparency, headed by Rowe’s reread text and Slutzky‘s Transparency: Literal and Phenomenal, considering both the perception (reality) and the representation (virtuality) of space by the individual.III.- In the nineties, transparency appears on stage in its hybrid and ambiguous nature as a manifestation of its own limits and whose critical paradigm would be identified with OMA’s TGB building. IV.- Currently, in a continuity of research on the possibilities of the transparent, the final immersion of modernity occurs in local cultures where the Japanese architecture of the last century, led by Toyo Ito, is significantly proposed in the age of electronic globalisation.

• català

  L'objecte és mostrar que el fenomen del transparent en l'arquitectura moderna, consubstancial a la seva pròpia producció, oscil·la dins els avenços tecnològics tant en la seva naturalesa material com en la seva lectura lingüística.Durant el segle xx es produeix una línia d'interpretació crítica dels mecanismes de creació de l'arquitectura moderna que van entendre eficientment, a través de conceptualitzacions derivades dels modes del transparent, el complex desenvolupament de les seves qualitats. Conceptualitzacions relatives, d'una banda, a l'èmfasi en els fenòmens de la percepció de la seva materialitat, i d'una altra, a la comprensió de la seva capacitat representativa. Pot exposar-se aquesta entesa mitjançant la detecció fenomenològica de diversos estats d'evolució predominants, que sintetitzem amb quatre apartats cronològics determinats a partir de l'aportació crítica de textos o edificis, l'aparició en el panorama internacional dels quals va participant en la instrumentalització complexa del transparent:I. Des de les primeres conceptualitzacions relatives al moviment modern, coetànies del manifest de l'estil internacional, enfocades a característiques objectives del vidre com a nova possibilitat compositiva i de penetració de la llum.II. A partir de mig segle, quan s'introdueix la subjectivitat en la complexa instrumentalització de la transparència, encapçalada pel rellegit text de Rowe i Slutzky, Transparència literal i fenomenal, considerant tant la percepció (realitat) com la representació (virtualitat) del espai en l'individu.III. Els anys noranta, quan la transparència apareix en escena en la seva naturalesa híbrida i ambigua com una manifestació dels seus propis límits, el paradigma crític de la qual s'identificaria amb l'edifici de la TGB (OMA).IV. Actualment, en una continuïtat investigadora sobre les possibilitats del transparent, en què es produeix la definitiva immersió de la modernitat en les cultures locals on l'arquitectura japonesa de final de segle, liderada per Toyo Ito, es proposa significativament en l'era de la globalització electrònica.