Synthetic Beuys: on Nano-Materials and the Aesthetics of Imperceptibility

• Autores: Tincuta Heinzel
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 15, 2015 (Ejemplar dedicado a: Art Matters I), págs. 38-46
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Beuys sintético: sobre los nanomateriales y la estética de la imperceptibilidad
  • Beuys sintètic: sobre els nanomaterials i l'estètica de la imperceptibilitat
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Este trabajo centra la atención sobre la paradójica naturaleza de los nanoobjetos y analiza la relación entre una materia imperceptible (demasiado pequeña para ser percibida por los sentidos) y sus formas de manifestación ostensibles.El desarrollo de las nanociencias y la nanotecnología no hubiera sido posible si no se hubiera inventado una serie de instrumentos de visualización (como el microscopio de efecto túnel y el microscopio de fuerza atómica –STM y AFM según sus respectivas siglas en inglés–). Desde este punto de vista, podemos hablar de nanopartículas como «imágenes-objetos» (Sacha Loeve), como materia mediadora. Si bien existen algunos estudios sobre la naturaleza de la investigaciónepistemológica en el campo de las nanociencias y las nanotecnologías, es escaso aún el interés por los cambios que se producen en el campo de la estética en relación con la comprensión de los materiales tratados mediante nanotecnología.Teniendo en cuenta los últimos desarrollos en el terreno de la nanotecnología aplicada a los materiales, este trabajo analiza cómo cambian el estatus y la significación de los materiales cuando se tratan nanotecnológicamente. Para ello proponemos un escenario ficticio relacionado con algunas de las obras de Joseph Beuys en las que sustituimos los tejidos «tradicionales» utilizados por el artista por otros nuevos, producidos o tratados con nanotecnología. Utilizando el planteamiento artístico de Joseph Beuys como herramienta metodológica de investigación crítica, estudiamos cómo tienen que ser reevaluadas las categorías perceptivas, epistemológicas y semióticas cuando están relacionadas con planteamientos nanotecnológicos. El análisis nos ayudará a formular algunas de las cuestiones que artistas, diseñadores e investigadores deberían tener en cuenta al tratar con lo que nosotros llamamos «estética de la imperceptibilidad» de los nanomateriales y las nanotecnologías.

  • català

    Aquest treball centra l'atenció sobre la paradoxal naturalesa dels nanoobjectes i analitza la relació entre una matèria imperceptible (massa petita per ser percebuda pels sentits) i les seves formes de manifestació ostensibles.El desenvolupament de les nanociències i la nanotecnologia no hauria estat possible si no s'hagués inventat una sèrie d'instruments de visualització (com el microscopi d'efecte túnel i el microscopi de força atòmica –STM i AFM segons les respectives sigles en anglès–). Des d'aquest punt de vista, podem parlar de nanopartícules com a «imatges-objectes» (Sacha Loeve), com a matèria mediadora. Si bé hi ha alguns estudis sobre la naturalesa de la investigació epistemològica en el camp de les nanociències i les nanotecnologies, encara és escàs l'interès pels canvis que es produeixen en el camp de l'estètica en relació amb la comprensió dels materials tractats mitjançant nanotecnologia.Tenint en compte els últims desenvolupaments en el terreny de la nanotecnologia aplicada als materials, aquest treball analitza com canvien l'estatus i la significació dels materials quan es tracten nanotecnològicament. Per a això proposem un escenari fictici relacionat amb algunes de les obres de Joseph Beuys en què substituïm els teixits «tradicionals» utilitzats per l'artista per altres de nous, produïts o tractats mitjançant nanotecnologia. Emprant el plantejament artístic de Joseph Beuys com a eina metodològica d'investigació crítica, estudiem com han de ser reevaluadas les categories perceptives, epistemològiques i semiòtiques quan tenen a veure amb plantejaments nanotecnològics. L'anàlisi ens ajudarà a formular algunes de les qüestions que artistes, dissenyadors i investigadors haurien de tenir en compte en tractar amb el que nosaltres anomenem «estètica de la imperceptibilitat» dels nanomaterials i les nanotecnologies.

  • English

    This paper brings into attention the paradoxical nature of nano-objects and analyses the relationship between an imperceptible matter (too small to be perceived by the senses) and its forms of sensible manifestation.The development of nano-sciences and nano-technologies would have not been possible without the invention of a number of visualisation instruments (like the STM – Scanning Tunnelling Microscope and the AFM – Atomic Force Microscope). From this perspective, we can speak of nano-particles as “image-objects” (Sacha Loeve), as a mediated matter. If there are a series of research projects related to the nature of epistemological inquiry in the field of nano-sciences and nano-technologies, there are still a few concerns related to the changes that occur in the field of aesthetics when it comes to the apprehension of nano-technologically treated materials.By taking into account the latest developments in the field of nano-technologies applied to textiles, the present paper examines the way the status and the significance of materials change when they are nano-technologically treated. In order to do so, we propose a fictional scenario related to some of Joseph Beuys’ works in which we replace the “traditional” fabrics used by the artist with new ones, nano-technologically produced or treated. By using Joseph Beuys’s artistic approach as a methodological tool of critical enquiry, we are looking to the ways the perceptive, epistemological and semiotic categories are to be re-evaluated when related to nano-technological approaches. The analysis will help to formulate some of the issues artists, designers and researchers should consider when dealing with what we call the “aesthetics of imperceptibility” of nano-materials and nano-technologies.