Resumen de De la separación a la co-constitución. Encuentros entre materialidad, visualidad, objetos y disciplinas
- español
La debilitación de la separación moderna entre objetos, artefactos, actores humanos y no humanos genera cuestiones relacionadas con el encuentro entre materialidad, visualidad, modos de hacer, dentro de contextos transdisciplinarios. El artículo repasa una serie de conceptos, como los objetos epistémicos de Knorr Cetina, que reformulan desde las ideas de co-constitución y relacionalidad el estatuto de los objetos, las imágenes o las prácticas. Se recurre al término régimen estético (Rancière) para entender esa nueva economía de encuentro desregulado entre las diferencias y las perspectivas. Las iniciativas interdisciplinarias entre artistas, teóricos, antropólogos, empresarios, científicos, dentro de plataformas cooperativas a menudo siguen ancladas en concepciones de creatividad dependientes de una noción de agencia humana y de ideologías de la propiedad y la autoría individual. El artículo cuestiona la eficacia de estos encuentros si no tienen en cuenta la transformación en las condiciones del conocimiento que implica un régimen en el que se multiplican las articulaciones entre entidades humanas y no humanas, entre materiales, materialidad, imágenes, cuerpos y artefactos. Desde las renovadas exigencias de extrañamiento y des-universalización que supone el encuentro entre las diferencias culturales, disciplinarias, incluso ontológicas, el artículo invita a pensar nuevos modos de producción y puesta en común del conocimiento.
- català
El debilitament de la separació moderna entre objectes, artefactes, actors humans i no humans genera qüestions relacionades amb la trobada entre materialitat, visualitat, maneres de fer, dins de contextos transdisciplinaris. L'article repassa una sèrie de conceptes, com els objectes epistèmics de Knorr Cetina, que reformulen des de les idees de co-constitució i relacionalitat l'estatut dels objectes, les imatges o les pràctiques. Es recorre al terme de règim estètic (Rancière) per entendre aquesta nova economia de trobada desregulada entre les diferències i les perspectives. Les iniciatives interdisciplinàries entre artistes, teòrics, antropòlegs, empresaris, científics, dins de plataformes cooperatives sovint segueixen ancorades en concepcions de creativitat dependents d'una noció d'agència humana, i d'ideologies de la propietat i l'autoria individual. L'article qüestiona l'eficàcia d'aquestes trobades si no prenen en consideració la transformació en les condicions del coneixement que implica un règim en el qual es multipliquen les articulacions entre entitats humanes i no humanes, entre materials, materialitat, imatges, cossos i artefactes. Des de les renovades exigències d'estranyament i des-universalització que suposa la trobada entre les diferències culturals, disciplinàries, fins i tot ontològiques, l'article convida a pensar noves formes de producció i posada en comú del coneixement.
- English
The weakening of the modern divide between objects, artefacts, human and no-human actors raises issues having to do with the encounter among materiality, visuality, ways of doing, within transdisciplinary contexts. The article explores different concepts (such as Knorr Cetina´s epistemic objects) that reformulate the status of objects, images, and practices from the ideas of co-constitution and relationality. The term aesthetic regime (Rancière) is used in order to understand a new economy of deregulated encounter between differences and perspectives. Interdisciplinary initiatives among artists, theoreticians, anthropologists, entrepreneurs, scientists, within cooperative platforms are usually anchored in conceptions of creativity dependent on notions of human agency, property ideologies, and individual authorship. The article calls into question the efficacy of such encounters if they are not able to consider the changes in knowledge conditions involved in a regime within which articulations among human and no-human entities, materials, materiality, images, bodies, and artefacts are multiplied. The article invites to reflect on new modes of knowledge production and reception from the renewed demands of estrangement and de-universalization that encounters between cultural, disciplinary, even ontological differences pose.
