Diffractive Art Practices: Computation and the Messy Entanglements between Mainstream Contemporary Art, and New Media Art*

• Autores: Helen Pritchard, Jane Prophet
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 15, 2015 (Ejemplar dedicado a: Art Matters I), págs. 5-14
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Prácticas artísticas difractivas: la informática y los complicados enredos entre el arte contemporáneo convencional y el arte de los nuevos medios
  • Pràctiques artístiques difractives: la informàtica i els complicats embolics entre l'art contemporani convencional i l'art dels nous mitjans
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Adoptamos la noción de difracción propuesta por Karen Barad (2007) para reevaluar las relaciones entre el arte contemporáneo convencional (ACC) y el arte de los nuevos medios (ANM), sobre las que se ha discutido durante muchos años como parte de un debate algo controvertido. Nuestra lectura difractiva pone de relieve diferencias, grandes y pequeñas pero consecuentes, entre estas prácticas artísticas. No suavizamos las tensiones puestas de relieve en anteriores debates acerca de ANM y MCA, sino que utilizamos el término de Barad, «enredo», para sugerir que existen «enredos» generativos, así como diferencias productivas, entre dichas prácticas. Ampliamos el debate considerando qué diferencias importan, para quién (artistas, galeristas, científicos) y cómo dichas diferencias emergen a través de intra-acciones materiales y discursivas. Propugnamos un nuevo término, «prácticas artísticas difractivas», y sugerimos que dichas prácticas artísticas van más allá de la bifurcación de ANM y MCA para reconfigurar parcialmente las prácticas entre arte, informática y humanidades.

  • català

    Adoptem la noció de difracció proposada per Karen Barad (2007) per reavaluar les relacions entre l'art contemporani convencional (ACC) i l'art dels nous mitjans (ANM), sobre les quals s'ha discutit durant molts anys com a part d'un debat un xic controvertit. La nostra lectura difractiva posa en relleu diferències, grans i petites però conseqüents, entre aquestes pràctiques artístiques. No suavitzarem les tensions que destaquen en anteriors debats sobre ANM i MCA, sinó que utilitzarem el terme de Barad, «embolic», per suggerir que hi ha «embolics» generatius, així com diferències productives, entre aquestes pràctiques. Ampliem el debat considerant quines diferències importen, per a qui (artistes, galeristes, científics) i com aquestes diferències emergeixen a través d'intraaccions materials i discursives. Propugnem un nou terme, «pràctiques artístiques difractives», i suggerim que aquestes pràctiques artístiques van més enllà de la bifurcació d’ANM i MCA per a reconfigurar parcialment les pràctiques entre art, informàtica i humanitats.

  • English

    We engage with Karen Barad’s notion of diffraction (2007) to re-evaluate the relations between mainstream contemporary art (MCA) and new media art (NMA) that have been discussed for many years as part of a somewhat contentious debate. Our diffractive reading highlights both large and small but consequential differences between these art practices. We do not smooth over the tensions highlighted in earlier discussions of NMA and MCA. Instead we use Barad’s term ‘entanglement’ to suggest that there are generative ‘entanglements’, as well as productive differences, between these practices. We extend the debate by considering which differences matter, for whom (artists, gallerists, scientists) and how these differences emerge through material-discursive intra-actions. We argue for a new term, diffractive art practices, and suggest that such art practices move beyond the bifurcation of NMA and MCA to partially reconfigure the practices between art, computation and humanities.