Resumen de Topologías del arte en la era de la información
- español
Existen muchas maneras de caracterizar los últimos años del arte electrónico y de los nuevos medios, discursos basados en su devenir histórico en paralelo al avance de las tecnologías, con las que experimenta y discute; o basados en el desarrollo de algunas de sus características más específicas como la interactividad, la comunicación, la sinestesia o su relación con lo virtual. En este ensayo se propone una visión más hibrida en la línea del discurso propuesto por Edward Shanken, en que el arte de los nuevos medios y el arte contemporáneo, especialmente el relacionado con los movimientos de vanguardia como el arte cinético, el arte conceptual, la performance y el movimiento Fluxus, el dadaísmo y el situacionismo, o el cine experimental, discurren no tanto en continuidad sino paralelamente. Ambos se desarrollan a partir de un pensamiento puesto en movimiento, un pensamiento topológico, expresado en autores como Bergson, Deleuze, Serres, Agamben o Latour, en que los objetos y los límites estables han desaparecido en favor de un mundo complejo en el que lo definitorio son las relaciones, intensidades y conexiones y su capacidad de generar nuevos territorios simultáneos y mutables. En este entorno en que la vida deviene intercambio de información, el arte abandona el lugar estable otorgado por la tradición para aventurarse a la creación de nuevos contextos y formas de interacción para la producción de un sentido emergente. De los espacios cinéticos e inmersivos de las instalaciones multimedia al espacio urbano y el espacio ubicuo y virtual de la red, a la convivencia de ambos en la realidad aumentada, hasta llegar a la ecología de un mundo todo conectado donde se unen tecnología y vida, cultura y naturaleza, lo localmente producido y sus repercusiones globales.
- català
Hi ha moltes maneres de caracteritzar els últims anys de l'art electrònic i dels nous mitjans, discursos basats en el seu esdevenir històric en paral·lel a l'avanç de les tecnologies, amb les quals experimenta i discuteix; o basats en el desenvolupament d'algunes de les seves característiques més específiques com la interactivitat, la comunicació, la sinestèsia o la seva relació amb el món virtual. En aquest assaig es proposa una visió més hibrida en la línia del discurs proposat per Edward Shanken, en què l'art dels nous mitjans i l'art contemporani, especialment el relacionat amb els moviments d'avantguarda com l'art cinètic, l'art conceptual, la performance i el moviment fluxus, el dadaisme i el situacionisme, o el cinema experimental, discorren no tant en continuïtat sinó paral·lelament. Tots dos es desenvolupen a partir d'un pensament posat en moviment, un pensament topològic, expressat en autors com Bergson, Deleuze, Serres, Agamben o Latour en què els objectes i els límits estables han desaparegut en favor d'un món complex en què el que és definitori són les relacions, les intensitats i les connexions i la seva capacitat de generar nous territoris simultanis i mutables. En aquest entorn en què la vida esdevé intercanvi d'informació l'art abandona el lloc estable atorgat per la tradició per a aventurar-se en la creació de nous contextos i formes d'interacció per a la producció d'un sentit emergent. Des dels espais cinètics i immersius de les instal·lacions multimèdia, a l'espai urbà i l'espai ubic i virtual de la xarxa, a la convivència de tots dos en la realitat augmentada, fins a arribar a l'ecologia d'un món tot connectat on s'uneixen tecnologia i vida, cultura i naturalesa, el que es produeix localment i les seves repercussions globals.
- English
Developments in recent years in electronic art and the new media can be characterized in many ways, among them with discourses based on their development in parallel with the technologies they use or based on the development of specific features such as interactivity, communication, synaesthesia and their relationship with the virtual. This article proposes a hybrid perspective, along the lines of the discourse of Edward Shanken, with new media art and contemporary art – especially as related to vanguard movements such as kinetic art, conceptual art, performance, the Fluxus movement, Dadaism, Situationism and experimental film – being more simultaneous than continuous. Media art and contemporary art both develop from a topological thought – as expressed by authors like Bergson, Deleuze, Serres, Agamben and Latour – that is pushed into movement. Objects and stable boundaries disappear and we have, rather, a complex world, with relationships, intensities and connections as defining elements and with an ability to simultaneously generate new, mutable territories. In this setting, life feeds on information exchange and art leaves behind the stable place it formerly inhabited to venture into the creation of new contexts and forms of interaction and the production of emergent meanings, and taking account of the kinetic and immersive spaces of multimedia installations, urban space and virtual and ubiquitous web space, the coexistence of urban and web space in augmented reality, and, finally, the ecology of a connected world where technology, life, culture, nature and the local – with its global implications – are all brought together.
