Historiando el bioarte o los retos metodológicos de la Historia del Arte (de los medios)

• Autores: Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 13, 2013, págs. 62-71
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans)
  • Historizing Bioart, or the Methodological Challenges of (Media) Art History
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen
  • español

    Desde los primeros años del siglo xxi, el bioarte se ha consolidado como un campo de especial interés para artistas, teóricos e instituciones. Sin embargo, las relaciones entre arte, biología y tecnología pueden documentarse desde el primer tercio del siglo xx. La tarea de historiar este contexto de relaciones se hace necesaria para comprender la génesis y las transformaciones que ha experimentado este campo de trabajo artístico. Este tipo de análisis histórico revela que, bajo la aparente homogeneidad del término bioarte, se oculta una gran heterogeneidad de prácticas y discursos que no deben ser obviados, ya que son una fuente valiosa para comprender las distintas voces y controversias que acoge el bioarte.El bioarte, para el historiador del arte, no existe como un elemento autónomo, sino que se nutre de inercias y genera tensiones como resultado de su interacción con otros campos artísticos con los que inevitablemente se relaciona: el arte de los medios y el arte contemporáneo ortodoxo. En este texto planteamos que la labor de historiar el bioarte se ha de abordar en relación con tres aspectos fundamentales: la elaboración de una historia desde un punto de vista cronológico de las relaciones entre arte, biología y tecnología; los problemas y soluciones que resultan de la comprensión del bioarte como parte del arte de los medios, fundamentalmente relacionados con la materialidad, y los retos metodológicos y ventajas derivados de la comprensión del bioarte en relación con otras manifestaciones del arte contemporáneo.

  • català

    Des dels primers anys del segle xxi el bioart s'ha consolidat com un camp d'especial interès per a artistes, teòrics i institucions. No obstant això, les relacions entre art, biologia i tecnologia es poden documentar des del primer terç del segle xx. La tasca d'historiar aquest context de relacions es fa necessària per a comprendre la gènesi i les transformacions que ha experimentat aquest camp de treball artístic. Aquest tipus d'anàlisi històrica revela que, sota l'aparent homogeneïtat del terme bioart, s'oculta una gran heterogeneïtat de pràctiques i discursos que no han de ser obviats, ja que són una font valuosa per a comprendre les diferents veus i controvèrsies que acull el bioart.El bioart, per a l'historiador de l'art, no existeix com un element autònom, sinó que es nodreix d'inèrcies i genera tensions com a resultat de la seva interacció amb altres camps artístics amb els quals inevitablement es relaciona: l'art dels mitjans i l'art contemporani ortodox. En aquest text plantegem que la labor d'historiar el bioart s'ha d'abordar amb relació a tres aspectes fonamentals: l'elaboració d'una història des d'un punt de vista cronològic de les relacions entre art, biologia i tecnologia; els problemes i les solucions que resulten de la comprensió del bioart com a part de l'art dels mitjans, fonamentalment relacionats amb la materialitat, i els reptes metodològics i avantatges derivats de la comprensió del bioart amb relació a altres manifestacions de l'art contemporani.

  • English

    Bioart has attracted growing attention from artists, theoreticians and institutions since the early years of this century, although the relationship between art, biology and technology begun to be documented in the first 30 years of the twentieth century. The task of chronicling this relationship is necessary in order to be able to understand the origins and transformations experienced in this area of artistic endeavour. Historical analysis reveals that the apparently homogeneous term “bio-art” embraces a wide range of practices and discourses, each offering valuable insights to different bioart voices and controversies. For the art historian, bioart does not exist as an autonomous element but thrives on inertia and creates tensions as a result of its interaction with other artistic fields inevitably associated with it, primarily media art and mainstream contemporary art. In this article we argue that the task of historicizing bioart must address three issues: a chronological account of the relationship between art, biology and technology; problems and solutions arising from an understanding of bioart as part of media art (mainly related to materiality issues); and methodological challenges and rewards of understanding bioart in relation to other manifestations of contemporary art.