Resumen de Presó obligada, llibertat desitjada
Què hi faig aquí? On sóc? On és la llum?Hola? Què hi ha algú?Aquestes van ser les primeres preguntes en néixer. Estava sola, sola i pressionada, comprimida per un teixit tou que desprenia una olor ensucrada que em captivava i que em tranquil·litzava l’angoixa davant el silenci tan profund que sentia. Volia moure’m i no podia. Vaig estar a punt de xisclar, però de que serviria... Era tan evident de que estava sola, sola i immobilitzada, presonera enmig d’un mar de sucres.Ostres, no tinc braços ni cames, ni mans, ni peus, però quina merda sóc?
