La Comunicación instructiva en la edad preescolar

• Ferrández Arenaz, Adalberto ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 5, 1984 (Ejemplar dedicado a: Educación pre-escolar), págs. 5-20
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The instructive communication in pre-school
  • La Comunicació instructiva en l'edat preescolar
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Un planteamiento de la relación docente-discente en la edad preescolar requiere previamente definir el tipo de instrucción que se ha elegido. Hay instituciones preescolares que tienen como objetivo “la custodia del niño” y, de nada más se preocupan. Otras ponen su empeño en preparar al párvulo para la enseñanza primaria. Hay un tercer grupo que se propone como meta ayudar al niño en su proceso de maduración. Previamente al plan didáctico pues, está la idiosincrasia del centro escolar. También es importante tener en cuenta que las grandes invariables didácticas, como la dimensión indicativa o repetitiva, la presión docente, la motivación, etc. , están presentes en la educación preescolar del mismo modo que lo están en los restantes ciclos y niveles de enseñanza. No es un aprendizaje tan especial que tenga un planteamiento didáctico diferente; es un planteamiento meramente diferencial basado en la edad, pero nada más. Un campo didáctico poco estudiado en la enseñanza preescolar es el de la relación docente-discente en el momento del acto instructiva. Un punto clave en este problema es determinar las funciones y competencias del profesor; no cabe duda de que la constante de resonancia afectiva está allí, pero debe ser tal que tenga su justo medio. No es lógico que se adopten modelos de relación afectiva del tipo maternofiliales, porque la relación docente-discente es, ante todo, una relación educativa. Es común en muchas instituciones proponer temas concretos, sacados de libros de texto, como contenidos de la comunicación instructiva. Pero es sabido que el único contenido válido es el que nace de la experiencia personal y concuerda con los intereses del niño. Todo lo demás no es válido ni servirá para motivar constantemente al niño. Finalmente es necesario insistir en la diferencia del modelo de comunicación empleado. El párvulo, en su vida diaria, usa y abusa de los modelos dinámicos y plásticos; por el contrario, salvo en su habla, raramente emplea modelos simbólicos. Este puro acontecer vital es sintomático y está indicando cuales son los modelos más adecuados para comunicarse con el niño de preescolar.

  • català

    Un plantejament de la relació docent-discent en l'edat preescolar requereix prèviament definir el tipus d'instrucció que s'ha triat. Hi ha institucions preescolars que tenen com a objectiu "la custòdia del nen" i, de res més es preocupen. Altres posen la seva obstinació a preparar el pàrvul per l'ensenyament primari. Hi ha un tercer grup que es proposa com a meta ajudar l'infant en el seu procés de maduració. Prèviament al pla didàctic doncs, hi ha la idiosincràsia del centre escolar. També és important tenir en compte que les grans invariables didàctiques, com la dimensió indicativa o repetitiva, la pressió docent, la motivació, etc. , Són presents en l'educació preescolar de la mateixa manera que ho estan en els restants cicles i nivells d'ensenyament. No és un aprenentatge tan especial que tingui un plantejament didàctic diferent, és un plantejament merament diferencial basat en l'edat, però res més. Un camp didàctic poc estudiat en l'ensenyament preescolar és el de la relació docent-discent en el moment de l'acte instructiva. Un punt clau en aquest problema és determinar les funcions i competències del professor, no hi ha dubte que la constant de ressonància afectiva està allà, però ha de ser tal que tingui el seu just mig. No és lògic que s'adoptin models de relació afectiva del tipus maternofilials, perquè la relació docent-discent és, sobretot, una relació educativa. És comú en moltes institucions proposar temes concrets, trets de llibres de text, com a continguts de la comunicació instructiva. Però és sabut que l'únic contingut vàlid és el que neix de l'experiència personal i concorda amb els interessos del nen. Tota la resta no és vàlid ni servirà per motivar constantment al nen. Finalment cal insistir en la diferència del model de comunicació emprat. El pàrvul, en la seva vida diària, usa i abusa dels models dinàmics i plàstics, per contra, tret, si parla, rarament empra models simbòlics. Aquest pur esdevenir vital és simptomàtic i està indicant quins són els models més adequats per comunicar-se amb el nen de preescolar.

  • English

    A scheme of teacher-learner relation during the preschool stage, previously requires to define the kind of instruction that has been chosen. There are pre-school institutions that have as aim: the guardianship of the child and they do not care for anything else. Others strive to prepare the pupil for the primary school. There is a third group that has as aim to help the child in his process of maturity. Therefore, previous to didactic plan there exists the idiosyncracy of the teaching center. It is also important to take into account that the important didactic invariables, such as the indicative or repetitive dimenssion, the teaching pressure, motivation, etc. , are present in pre-school education, the same as the remaining cycles and levels of education, It is not a very special learning that has a different scheme, it is only a different scheme based on age, and nothing else. A didactical field, in pre-school education, in which little research has been done is: educational-discente relation at the moment of the instructive act. One of the clues of this problem is to determine the function and competence of the teacher; there is no doubt that the constancy of affective resonance is there, but it must be such that has to be just the appropriate way. It is not logical to adopt patterns of affective relation of the kind of maternal relation-ship, because the educational- discente relation is, first of all, an educational relation. It is common in many institutions to put forward definite subjects taken from textbooks as contents of instructive communication. But it is known that the only content that is valid is the one that is born in the personal experience and agrees with the interests of the child. Everything else is neither valid nor helpful to motivate the child constantly. Finally, it is necessary to insist on the difference of the pattern of communication that has be employed. The child, in his every day life, uses and abuses of the dynamic and plastic models; on the contrary, with the exception of his own language, he seldom employs symbolical models. This pure vital fact is symptomatic and is suggesting which the most adequate patterns are for communicating with the pre-school child.