Resumen de Campos de aplicación de la investigación educativa
- español
Este artículo trata de las contribuciones de los estudios experimentales al conocimiento de la educación. No se desestiman, sin embargo, las importantes contribuciones planeadas cuidadosamente desde las experiencias prácticas. Los métodos de investigación contemporáneos cualitativos y etnográficos permiten renovar el interés de la comunidad científica en esforzarse por este tipo de investigación. Se presentan diez áreas: -Educación preprimaria con una atención especial a la educación de 0-3 años. -Educación primaria (continuidad con la educación preprimaria, tendencias contemporáneas: enseñanza directa versus indirecta, nivel de competencia mínimo, problemas de fracaso escolar, enseñanza para el dominio, formación del profesor), -Educación secundaria (nuevos currícula, consecuencias del cambio de poblaciones, nuevos conceptos de la educación vocacional, cambio de métodos de enseñanza), -Educación superior (carnbios de las características de los estudiantes, necesidad de otros métodos de enseñanza, la teoría de la educación superior como un nuevo cambio de la pedagogía), -Estudio de los procesos de enseñanza (especialmente del nuevo paradigma proceso-producto y del paradigma ecológico; teorías y planes implícitos en la investigación de la enseñanza, educación del enseñante basada en la competencia versus humanismo), -Educación y tecnología (con especial atención a la tecnología del computador, desarrollo del software educativo y su impacto en el desarrollo del currículum, nuevo acercamiento a las actividades de enseñanza y aprendizaje), -Evaluación de programas (nuevas aproximaciones, revisión de las consecuciones internacionales, monitorización), -Desarrollo y evaluación del curriculum, -. Métodos de investigación, -Otros campos. En su conclusión, la autora enfatiza la importancia de la investigación educativa en este tiempo de crisis cultural. Destaca que, en Europa, la investigación educativa no ha recibido aún el suficiente soporte financiero para estar en posición de contribuir significativamente al progreso de los sistemas educativos y denuncia el punto critico en términos de que el número de investigadores cualificados en este campo es insuficiente.
- English
This article deals with contributions to educational knowledge resulting from experimental studies. The contributions from sound, carefully thought out practica1 experiences is, however, not underestimated. Contemporary qualitative, anthropological research methods allow renewed interest of the scientific community for this type of research endeavour. Ten areas are presented: -Preprimary education with special attention devoted to age 0-3 education, -Primary education (continuity with preprimary education, contemporary trends: direct versus indirect teaching, minimun competency testing, problems of school failure, mastery learning, teacher education), -Secondary education (new curricula, consequences of change of populations, new concepts of vocational education, change of teaching methods), -Higher education (changing characteristics of students, need for other teaching methods, higher education theory as a new field of pedagogy), -Study of teaching processes (specially the new process-product paradigm and the ecological paradigm; research on teacher implicit theories and planning; competency based versus humanistic teacher education), -Education and technology (with special attention to computer technology, development of educational software and impact on curriculum development, new look at teaching and learning activities), -Programme evaluation (new approaches, international achievement surveys, monitoring), -Curriculum development and evaluation, -Research methods, -0ther domains In the conclusion, the author emphasizes the importance of educational research at this tirne of cultural crisis. In Europe, educational research has not yet received enough financial support to be in a position to contribute significantly to the progress of the school systems. This will remain the case as long as a critica1 point in terms of number of qualified researches is not reached.
- català
Aquest article tracta de les contribucions dels estudis experimentals al coneixement de l'educació. No es desestimen, però, les importants contribucions planejades acuradament des de les experiències pràctiques. Els mètodes d'investigació contemporanis qualitatius i etnogràfics permeten renovar l'interès de la comunitat científica en esforçar-se per aquest tipus d'investigació. Es presenten deu àrees: Educació pre-primària amb una atenció especial a l'educació de 0-3 anys; Educació primària (continuïtat amb l'educació pre-primària, tendències contemporànies: ensenyament directe versus indirecta, nivell de competència mínim, problemes de fracàs escolar, ensenyament per al domini, formació del professor); Educació secundària (nous currículums, conseqüències del canvi de poblacions, nous conceptes de l'educació vocacional, canvi de mètodes d'ensenyament); Educació superior (canvis de les característiques dels estudiants, necessitat d'altres mètodes d'ensenyament, la teoria de l'educació superior com un nou canvi de la pedagogia); Estudi dels processos d'ensenyament (especialment del nou paradigma procés-producte i del paradigma ecològic; teories i plans implícits en la investigació de l'ensenyament, educació l'ensenyant basada en la competència versus humanisme); Educació i tecnologia (amb especial atenció a la tecnologia del computador, desenvolupament del software educatiu i el seu impacte en el desenvolupament del currículum, nou apropament a les activitats d'ensenyament i aprenentatge); Avaluació de programes (noves aproximacions, revisió de les consecucions internacionals, monitoratge); Desenvolupament i avaluació del currículum; Mètodes d'investigació; Altres camps. Al final, l'autora emfatitza la importància de la recerca educativa en aquest temps de crisi cultural. Destaca que, a Europa, la investigació educativa no ha rebut encara el suficient suport financer per estar en posició de contribuir significativament al progrés dels sistemes educatius i denuncia el punt crític en termes de que el nombre d'investigadors qualificats en aquest camp és insuficient.
