El contexto de la didáctica diferencial

• Ferrández Arenaz, Adalberto ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 2, 1982 (Ejemplar dedicado a: Didáctica diferencial), págs. 5-18
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The context of differential didactics
  • El context de la didàctica diferencial
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El acto didáctico exige la existencia de un docente, un discente, un método y un contenido constructivo. Cuando se analiza esta realidad aparecen especificaciones dignas de estudio: si se habla de la tipología de las asignaturas, estamos dentro de la didáctica especial; cuando se estudia la forma de aprender de cada alumno, con sus potencialidades e intereses, nos movemos en la didáctica personalizada; si perfilamos un grupo de alumnos poseedores de una característica común que condiciona la planificación y el proceso instructivo, nos hallamos inmersos en el mundo de la didáctica diferencial. Es necesario distinguir entre "lo diferencial" y lo diferenciado". El primer concepto se refiere a grupos, el segundo a individuos. Pero hay un punto de unión: cuando se ajusta la instrucción a todo el grupo llega un momento en el que algunos alumnos, más potenciados y lo interesados, cubren en menor tiempo que el resto los objetivos básicos u obligatorios. Desde este momento hay que volver a acomodar la enseñanza a las diferencias individuales, con lo que nos acercamos al concepto de instrucción diferenciada. Se ha comenzado, pues, por lo diferencial grupal y se ha terminado en lo diferenciado-individual, personalizado. Son muchos los aspectos diferenciales, pero si se busca la realidad aquí y ahora, aparecen más claros los siguientes: 1 . La edad determina una estructura didáctica diferencial y se mueve desde el preescolar hasta la educación permanente y de adultos. 2. El nivel cultural que divide a los alumnos en estratos a causa del rendimiento escolar. La institución educativa no consigue eliminar las diferencias; y no lo va a conseguir mientras no adopte un plan diferencial. 3. La situación vivencial, rural o urbana, es otro componente diferencial y que no consideran ni los programas oficiales, ni la organización ni la orientación escolar. El problema fundamental de la didáctica diferencial es la tendencia a generalizar situaciones y a diferenciar solamente grupos por sus creencias políticas, religiosas, morales, o pertenecientes a cualquier otra manifestación de la “doxa”.

  • català

    L'acte didàctic exigeix ​​l'existència d'un docent, un discent, un mètode i un contingut constructiu. Quan s'analitza aquesta realitat apareixen especificacions dignes d'estudi: si es parla de la tipologia de les assignatures, estem dins de la didàctica especial; quan s'estudia la manera d'aprendre de cada alumne, amb les seves potencialitats i interessos, ens movem en la didàctica personalitzada; si perfilem un grup d'alumnes posseïdors d'una característica comuna que condiciona la planificació i el procés instructiu, ens trobem immersos en el món de la didàctica diferencial. Cal distingir entre "el diferencial" i el diferenciat". El primer concepte es refereix a grups, el segon a individus. Però hi ha un punt d'unió: quan s'ajusta la instrucció a tot el grup arriba un moment en què alguns alumnes, els més potenciats i interessats, cobreixen en menys temps que la resta els objectius bàsics o obligatoris. Des d'aquest moment cal tornar a acomodar l'ensenyament a les diferències individuals, amb el que ens apropem al concepte d'instrucció diferenciada. S'ha començat, doncs, pel diferencial grupal i s'ha acabat en el diferencial individual, personalitzat. Són molts els aspectes diferencials, però si es busca la realitat aquí i ara, apareixen més clars els següents: 1. L'edat determina una estructura didàctica diferencial i es mou des del preescolar fins a l'educació permanent i d'adults. 2. El nivell cultural que divideix els alumnes en estrats a causa del rendiment escolar. La institució educativa no aconsegueix eliminar les diferències, i no ho aconseguirà mentre no s'adopti un pla diferencial. 3. La situació vivencial, rural o urbana, és un altre component diferencial i que no consideren ni els programes oficials, ni l'organització ni l'orientació escolar. El problema fonamental de la didàctica diferencial és la tendència a generalitzar situacions i a diferenciar només grups per les seves creences polítiques, religioses, morals, o pertanyents a qualsevol altra manifestació de la "doxa".

  • English

    The didactic act requires the existence of a teacher, a learner, a method and instructive content when this reality is analyzed, arise specifications which are worthwhile studying : when speaking of the typology of the subjects, we speak of special didactics; when the learning system of each student is studied, with his potentials and interests, we talk about personalized didactics; if we look at the profile of a group of students, posessing a common characteristic which condition the planing and the instructive process, we found ourselves immersed in the world of differential didactics. It is necessary to distinguish between “differential”, and “differentiated”,. The first concept refers to groups, and the second to individuals. Nowever there is a meeting point: when instruction is ajusted to the whole group, there arise a moment when some students with more pontentials andlor are more interested, cover in less time the rest of the basic or obligatory objectives. Beginning that moment, it is necessary to adapt teaching to different individuals, with which we come nearer to the concept of differentiate instruction. Hence, it stars with differential group instruction and ends up being differentiated-individual and personalized. There are several differential aspects: but if we search for the reality, here and now, the following apear more clearly: I . The age determine a differential didactic structure and it moves from the pre-school till the permanent education and of adults. 2. The cultural level which divide the students in classes due to school performance. The educational institution does not succeed in eliminating the differences; and will not eliminate it as long as it does not adopt a differential plan. 3. The life situation, rural or urban, is another differential component which is not considered neither by oficial. programmes nor the schools organizations or orientations. I The fundamental problem of differential didactics is the tendency to generalize situations and differentiate only groups for its political, religious, moral beliefs ot pertaining to whatever manifestation of the “doxa”.