Formación de recursos humanos en el área rural: propuesta de procedimiento no formal
-
-
[1] Universidad La República
Universidad La República
Santiago, Chile
-
- Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 1, 1982 (Ejemplar dedicado a: Educación de adultos por metodología no formal), págs. 107-119
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Training of human resources in rural areas: a proposal of non-formal process
- Formació de recursos humans en l'àrea rural: proposta de procediment no formal
- Enlaces
-
Resumen
- español
Los antecedentes históricos que hacen referencia a la permanente preocupación por el desarrollo integral de los sectores rurales, nos muestran una constante implicancia del importante papel que debe jugar la educación. En la perspectiva de cuantificar los esfuerzos realizados en esta empresa, hay un saldo menor -respecto a otros sectores- que indica que la educación mantiene unos criterios de actuación indudablemente de imperiosa necesidad de renovarlos. No puede el sector rural identificar un tipo de desarrollo integral fundado en una educación unidireccional, puesto que los contenidos programáticos que ella comporta, si bien tienen un valor universal en la educación y formación del hombre, no se corresponden con una realidad sociológica ni geopolítica económica diferente y peculiar, como lo es el medio rural, el ambiente diferente al concepto de cultura urbana conocido y potenciado por un tipo de cultura basada en el desarrollo científico tecnológico que tipifica nuestros tiempos pero que a aquel sector, hasta ahora, no ha llegado con la profundidad cuantitativa ni cualitativa que se merece. En la formación del recurso humano del sector rural -recurso vital y prioritario de atender para la esperanta del desarrollo de otros recursos que precisa el medio- la via del procedimiento no formal en el rol que le compete a la educación es, hoy por hoy, la alternativa más sólida y la variable que puede resumir una serie de intentos sectoriales aplicados al fin de lograr el desarrollo del sector rural, integral, pleno y potencialmente humano. A esta alternativa pueden converger, con justa correspondencia a sus propios objetivos, los intentos económicos, sociales, culturales, políticos: en una palabra, todos los esfuerzos programáticos que hoy se aplican en el intento de potenciar los sectores rurales para eliminar el alto grado de marginación casi integral que sufren en las relaciones de una sociedad desarrollada y universalmente impulsada porla ciencia y la tecnologia. La educación, por la via y el procedimiento no formal, en este propósito o supuesto indicado, tiene que partir innovando desde la formación del profesional hasta los procedimientos educativos: el educador tiene que ser formado en los objetivos de ser un recurso humano para el sector rural que diversifique experiencias propias de una cultura ecológicamente aún no entendida (la relación de vida entre los hombres y su medio natural, por ejemplo). No podrá ser un profesional que domine la transmisión del saber culturalmente acumulado por la sociedad humana. Tiene que ser un profesional -educador- que sepa interpretar el "saber intuitivo" y codificar10 en un saber progresivamente provechoso para los intereses del desarrollo integral del sector. Los procedimientos educativos no pueden dinamizarse ni ser activos sólo pensando en el ente institucional -escuela-, puesto que los esfuerzos del desarrollo integral apuntan a un concepto de que la escuela rural o del medio rural es el centro promotor del desarrollo cultural del medio; no es, por lo tanto, la institución representativa del grado de cultura del medio. El procedimiento no formal impulsa, en resumen, las innovaciones de una educación en el sector rural que hoy se precisa.
- English
The historical antecedents which make reference to the continuous preocupation for the integral development of the rural areas, demonstrate us the constant implications of the important role which education has to perfom. In the perspective of quantifying the efforts realized in this endeavour, there is a minor balance -with respect to ther sectors- which indicate that education maintain some working criteria which undoubtedly has a great need for renewal. The rural area cannot identify a type of integral development based on a unidirectional education, since its programme content, although having a universal value in the education and formation of man, do not correspond with the different and peculiar sociological nor geo-political economic reality as the rural area is; an environment differed with the concept of urban culture known and supported by a type of culture based on scientific and technological development which characterize our times and which in that sector has not arrived till now with the deserved quantitative nor qualitative depth. In the formation of human resources in the rural areas -vital prioritary resources which is the hope of the development of other resources needed by the environment- by means of the non-formal process in the role given to education is, nowadays, the most solid alternative and the variable which could resume a series of sectorial trials applied in order to obtain the full integrated and potentially human development of the rural area. To this alternative the economic, social, political and cultural efforts, could agree with exactness to its own objectives; in other words, all the efforts which nowadays are applied in plans to potentiate the rural areas in order to eliminate the high degree of an almost integral margination suffered in their relationship with the developped society and universally supported by science and technology. Education by means of non formal process in this objective or indicated supposition has to start innovating from the formation of the professional till the educational processes: the educator has to be formed in the light of the objectives being a human resource for the rural area which diversify the experiences of a culture which is ecologically still forgotten (the living relationship between man and his natural medium, for example). It cannot be a professional who dominate the transmission of knowledge culturally acquired by the human society. It has to be a professional -educator- who knows how to interprete the "intuitive knowledge" and codify it in a knowledge which is progressively advantageous for the interests of the integral development of the area. The educational processes cannot be dynamic nor active, thinking only of the institutional entity -the school- since the efforts of the integral development are directed towards a concept that the rural school or rural environment is the promoting center of the cultural development of the area; the institution is not, therefore, representative of the degree of culture of the area. In short, the non formal process impels the innovations of education necessary in the rural area nowadays.
- català
Els antecedents històrics que fan referència a la permanent preocupació pel desenvolupament integral dels sectors rurals, ens mostren una constant implicació de l'important paper que ha de jugar l'educació. En la perspectiva de quantificar els esforços realitzats en aquesta empresa, hi ha un saldo menys -respecte a altres sectors- que indica que l'educació manté uns criteris d'actuació indubtablement d'imperiosa necessitat de renovar-los. No pot el sector rural identificar un tipus de desenvolupament integral fundat en una educació unidireccional, ja que els continguts programàtics que ella comporta, si bé tenen un valor universal en l'educació i formació de l'home, no es corresponen amb una realitat sociològica ni geopolítica econòmica diferent i peculiar, com ho és el medi rural, l'ambient diferent al concepte de cultura urbana conegut i potenciat per un tipus de cultura basada en el desenvolupament científic tecnològic que tipifica nostres temps però que a aquell sector, fins ara, no ha arribat amb la profunditat quantitativa ni qualitativa que es mereix. En la formació del recurs humà del sector rural -recurs vital i prioritari d'atendre per a la Esperanta del desenvolupament d'altres recursos que necessita el mitjà- la via del procediment no formal en el rol que li competeix a l'educació és, ara per ara, l'alternativa més sòlida i la variable que pot resumir una sèrie d'intents sectorials aplicats a la fi d'aconseguir el desenvolupament del sector rural, integral, ple i potencialment humà. A aquesta alternativa poden convergir, amb justa correspondència als seus propis objectius, els intents econòmics, socials, culturals, polítics: en una paraula, tots els esforços programàtics que avui s'apliquen en l'intent de potenciar els sectors rurals per eliminar l'alt grau de marginació gairebé integral que pateixen a les relacions d'una societat desenvolupada i universalment impulsada per la ciència i la tecnologia. L'educació, per la via i el procediment no formal, en aquest propòsit o supòsit indicat, ha de partir innovant des de la formació del professional fins als procediments educatius: l'educador ha de ser format en els objectius de ser un recurs humà per al sector rural que diversifiqui experiències pròpies d'una cultura ecològicament encara no entesa (la relació de vida entre els homes i el seu medi natural, per exemple). No podrà ser un professional que domini la transmissió del saber culturalment acumulat per la societat humana. Ha de ser un professiona l-educador- que sàpiga interpretar el "saber intuïtiu" i codificar10 en un saber progressivament profitós per als interessos del desenvolupament integral del sector. Els procediments educatius no poden dinamitzar ni ser actius només pensant en l'ens institucional -escola-, ja que els esforços del desenvolupament integral apunten a un concepte de que l'escola rural o del medi rural és el centre promotor del desenvolupament cultural del medi, no és, per tant, la institució representativa del grau de cultura del medi. El procediment no formal impulsa, en resum, les innovacions d'una educació en el sector rural que avui es precisa.
- español
