Principios que justifican la metodología no formal en la educación de adultos

• Sarramona, Jaume ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 1, 1982 (Ejemplar dedicado a: Educación de adultos por metodología no formal), págs. 49-60
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Principles that justify the non-formal adult education method
  • Principis que justifiquen la metodologia no formal en l’educació d’adults
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Si se entiende la educación formal como aquella que acontece en aulas, horarios y programas preestablecidos y que desemboca en una titulación académica estandarizada, la educación "no-formal" se materializa fuera del marco institucional escolar, de modo que la comunicación educativa no se ve constreñida por programas prefijados, ni precisa ineludiblemente de la comunicación presencial entre profesor y alumno. Las metodologías "no-formales" son especialmente adecuadas para la educación de adultos puesto que tal educación demanda de contenidos aplicativos a la realidad e intereses del grupo estructurados de manera interdisciplinaria, y donde el profesor tiene más la tarea de facilitador del aprendizaje que la de informador sistemático. El adulto demanda de sistemas didácticos que permitan la individualización de material apropiado a su mentalidad y de convivencia intensa con otros miembros de la colectividad en que vive. Por todo ello la metodologia didáctica que se aplique ha de ser abierta y flexible para responder a las indicadas necesidades. Los textos impresos y los medios de comunicación de masas tienen su papel específico, por cuanto permiten la individualización y suponen una fuente motivadora. Pero sigue siendo el profesor en contacto directo con el grupo el principal elemento dinamizador del aprendizaje; sólo a través de la comunicación directa se conseguirán los propósitos de sensibilización concientizadora. El cumplimiento de estas funciones está, sin embargo, condicionado a la preparación y personalidad del profesor en cuestión, quien debe unir a los conocimientos psico-pedagógico-sociales relatives a los adultos, unas dotes personales de comprensión', equilibrio emocional y adaptabilidad. En síntesis, no se puede pensar hoy en la educación de adultos como simple tarea compensatoria de una escolaridad primaria no realizada o insuficiente. La vida moderna justifica su concepción como tarea permanente y no reducible a unos esquemas formales de la escolarización.

  • English

    If by "formal education", is understood as that which is imparted in classrooms, with preestablished schedules and programmes and recognized by a standardized academic title, ccnon formal,, education is materialized outside all institutional academic frame, the manner that educational communication is not constrained by pre-established programmes, nor undoubtedly, need the presential communication between professor and student. The "non formal" methodologies are especially adequate for adult education since such education needs contents applicable to reality and group interests, structures in an interdisciplinary manner, and in which, the professor's task is more of a facilitator in learning than a systematic informer. The adult needs didactic systems which permit the individualitation, appropriate material to his mentality and intense relationship with other members of the group of which he is part and parcel. For all these, the didactics to be approved must be open and flexible to respond to the mentioned necessities. The printed texts and mass media communications have their specific role in as much as they permit individualization and act as motivating source. However, the principal animating element of learning is still the professor in direct contact with the group; the aims of the conscienticizing sensibilization can only be obtained through direct communication. The accomplishment of these functions, however, is conditioned by the preparation and personality of the professor in question, who should unite to the psycho-pedagogical social knowledges relative to adult, some personal gift of comprehension, emotional equilibrium and adaptability. In summary, nowadays, one cannot think of adult education as a simple compensatory task of an unrealized or insuficient primary schooling. Modern life justifies its conception as permanent task and not reduceable to formal schemes of schooling.

  • català

    Si s'entén l'educació formal com aquella que esdevé en aules, horaris i programes preestablerts i que desemboca en una titulació acadèmica estandarditzada, l'educació "no formal" es materialitza fora del marc institucional escolar, de manera que la comunicació educativa no es veu constreta per programes prefixats, ni necessita ineludiblement de la comunicació presencial entre professor i alumne. Les metodologies "no-formals" són especialment adequades per a l'educació d'adults ja que tal educació demanda de continguts aplicats a la realitat i interessos del grup estructurats de manera interdisciplinària, i on el professor té més la tasca de facilitador de l'aprenentatge que la d'informador sistemàtic. L'adult demanda de sistemes didàctics que permetin la individualització de material apropiat a la seva mentalitat i de convivència intensa amb altres membres de la col·lectivitat en què viu. Per tot això la metodologia didàctica que s'apliqui ha de ser oberta i flexible per respondre a les indicades necessitats. Els textos impresos i els mitjans de comunicació de masses tenen el seu paper específic, ja que permeten la individualització i suposen una font motivadora. Però segueix sent el professor en contacte directe amb el grup el principal element dinamitzador de l'aprenentatge; només a través de la comunicació directa s'aconseguiran els propòsits de sensibilització conscientitzadora. El compliment d'aquestes funcions està, però, condicionat a la preparació i personalitat del professor en qüestió, qui ha d'unir els coneixements psico-pedagògic-socials relatius als adults, unes dots personals de comprensió, d’equilibri emocional i adaptabilitat. En síntesi, no es pot pensar avui en l'educació d'adults com a simple tasca compensatòria d'una escolaritat primària no realitzada o insuficient. La vida moderna justifica la seva concepció com a tasca permanent i no dins uns esquemes formals de l'escolarització.