La educación como desarrollo de la cultura: experiencia en una comunidad quechua en Bolivia

• Autores: Mario Guzmán
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 1, 1982 (Ejemplar dedicado a: Educación de adultos por metodología no formal), págs. 137-159
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Education as cultural development: experience in a Quechua community in Bolivia
  • L'educació com a desenvolupament de la cultura: experiència en una comunitat quítxua a Bolívia
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    En 1970, se inició un proceso de alfabetización en Bolivia por INDICEP, y en la actualidad continúa en el Centro de Educación Integrada de Adultos en las zonas rurales (Centro de Educación Integrada para Adultos en el área rural). El contexto en que se dio cuenta de esta experiencia se caracteriza por la existencia de una población culturalmente plural en el que una sociedad predominantemente nativa viven juntos (principalmente compuesta por quechuas y aymaras), que es oprimido e ignorado por un grupo minoritario de carácter occidental. Cualquier proyecto educativo y, en este caso, el de alfabetización, debe tener en cuenta este hecho para evitar la indiferencia de aquellos a quienes se dirige el proyecto. Los esfuerzos de alfabetización realizadas unti1 ahora por entidades oficiales no han tratado de integrar en las comunidades nativas, pero imponer el modelo occidental desde una perspectiva paternalista del problema. Una imagen de esta situación es el idioma (con todos sus contenidos culturales) que ha sido utilizado no era el de los nativos, pero la lengua española, produciendo la pérdida de la identidad cultural del sujeto. El nuevo proyecto que se está experimentando en la comunidad quechua se basa en el sistema Ruway AYNI, que entre otros aspectos se caracteriza por una institucionalización simple, una participación no competitiva y la promoción de la propia personalidad de sus miembros y una evaluación continua. El objetivo que persigue este proyecto se expresa concretamente en cuatro puntos: a) Estudio del trigo y su comercialización. b) el estímulo de producción y comercialización de artesanías tradicionales. c) Creación de un programa de salud y nutrición correcta. d) Emergencia en la formación de profesores nativos. El instrumento educativo principal que se utiliza para esta campaña de alfabetización es el periódico en lengua quechua, con el fin de responder a las necesidades y problemas del desarrollo cultural de los sujetos y, al hacerlo, tendría un carácter motivador para aquellos que aún no tienen alcanzado este nivel básico de instrucción. La formación de los maestros rurales que se está desarrollando la comunidad, mientras que la base se está preparando para ser capaz de iniciar pronto la formación de los educadores nativos.

  • català

    El 1970, es va iniciar un procés d'alfabetització a Bolívia per INDICEP, i en l'actualitat continua en el Centre d'Educació Integrada d'Adults a les zones rurals (Centre d'Educació Integrada per Adults a l'àrea rural). El context en què es va adonar d'aquesta experiència es caracteritza per l'existència d'una població culturalment plural en què una societat predominantment nativa viuen junts (principalment composta per quítxues i aimares), que és oprimit i ignorat per un grup minoritari de caràcter occidental. Qualsevol projecte educatiu i, en aquest cas, el d'alfabetització, ha de tenir en compte aquest fet per evitar la indiferència d'aquells a qui es dirigeix ​​el projecte. Els esforços d'alfabetització realitzades unti1 ara per entitats oficials no han tractat d'integrar en les comunitats natives, però imposar el model occidental des d'una perspectiva paternalista del problema. Una imatge d'aquesta situació és l'idioma (amb tots els seus continguts culturals) que ha estat utilitzat no era el dels nadius, però la llengua espanyola, produint la pèrdua de la identitat cultural del subjecte. El nou projecte que s'està experimentant en la comunitat quítxua es basa en el sistema Ruway AYNI, que entre altres aspectes es caracteritza per una institucionalització simple, una participació no competitiva i la promoció de la pròpia personalitat dels seus membres i una avaluació contínua. L'objectiu que persegueix aquest projecte s'expressa concretament en quatre punts: a) Estudi del blat i la seva comercialització. b) l'estímul de producció i comercialització d'artesanies tradicionals. c) Creació d'un programa de salut i nutrició correcta. d) Emergència a la formació de professors nadius. L'instrument educatiu principal que s'utilitza per a aquesta campanya d'alfabetització és el diari en llengua quítxua, per tal de respondre a les necessitats i problemes del desenvolupament cultural dels subjectes i, en fer-ho, tindria un caràcter motivador per a aquells que encara no tenen assolit aquest nivell bàsic d'instrucció. La formació dels mestres rurals que s'està desenvolupant la comunitat, mentre que la base s'està preparant per ser capaç d'iniciar aviat la formació dels educadors nadius.

  • English

    In 1970, a literacy process was started in Bolivia by INDICEP, and is presently continued in the Integrated Educational Center for Adults in the Rural Areas (Centro de Educación Integrada para Adultos en el Area Rural). The context where this experience is realized is characterized by the existence of a culturally plural population in which a dominantly native society live together (principally composed of Quechuas and Aymaras), which is oppressed and ignored by a minority group of occidental character. Any educational project and in this case, that of alphabetization, should consider this fact to avoid the indifference of those to whom the project is directed. The literacy efforts carried out unti1 now by official entities have not endeavored to integrate in the native communities, but impose the occidental model with a paternalistic perspective of the problem. An image of this situation is the language (with all its cultural contents) which has been utilized was not that of the natives but the Spanish language, producing the loss of the cultural identity of the subject. The new project which is being experimented in the Quechua community is based on the AYNI RUWAY system, which among other aspects is characterized by a simple institutionalization, a non competitive participation and promotion of the own personality of its members and a continuous evaluation. The target which this project pursues is expressed concretely in four points: a) Study of the wheat and its commercialization. b) Production stimulus and commercialization of traditional handicrafts. c) Starting a health program and correct nutrition. d) Emergency in the formation of native teachers. The main educational instrument which is being used for this literacy campaign is the newspaper in the Quechuan language, in order to answer to the necessities and problems of cultural development in the subjects and in so doing would have a motivating character for those who have not yet attained this basic level of instruction. The formation of rural teachers which the community is being developed, while the basis is being prepared to be able to start soon the formation of the native educators.