Panorámica de la educación en Cataluña
-
Sarramona, Jaume [1]
-
[1] Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 3, 1983 (Ejemplar dedicado a: Pedagogía comparada), págs. 143-155
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Overview of education in Catalonia
- Panoràmica de l’educació a Catalunya
- Enlaces
-
Resumen
- español
Comprender la situación actual de la educación en Cataluña obliga ineludiblemente a sumergirse en los antecedentes históricos, donde se advierte la importancia de una tradición de preocupación por la educación que ha servido de fundamento para la renovación que actualmente se ha emprendido. Frente a movimientos renovadores corporativos, como los grupos de maestros públicos de Girona, aparecen personajes de marcada relevancia, que luego han creado escuela: Ferrer i Guàrdia, J. Bardina, Rosa Sensat, Martorell, Mira, etc. Las tres primeras décadas del siglo fueron especialmente fructíferas en este aspecto. La guerra civil truncó el clímax renovador, para dar paso a un período de oscurantismo y regresión pedagógica. En la década de los setenta aparecieron dos instituciones básicas para el relanzamiento pedagógico: Rosa Sensat y Omnium Cultural. Aunque en ambos casos hubo planteamientos políticos de oposición al franquismo, su acción se centró preferentemente en la creación de una escuela permanente de formación de maestros, en el primer caso, y la preparación de profesores de catalán, en el segundo. Posteriormente, otras muchas entidades públicas y privadas se han añadido a estas y otras tareas. Con el traspaso a la Generalitat de la responsabilidad administrativa del sistema educativo, se ha iniciado una política de eficacia organizativa y de mejora de la calidad de la educación, al tiempo que se prepara adecuadamente al profesorado para hacer realidad el cumplimiento de obligatoriedad de la lengua catalana. Aunque el sector privado sigue siendo superior a la media del Estado, se advierte una progresiva disminución de su incidencia en el conjunto del sistema educativo catalán. Las tablas estadísticas muestran la labor realizada en cuanto al reciclaje de profesores, el número de centros que dan enseñanza total o parcial en catalán y las cifras de alumnado, diferenciadas por niveles y provincias.
- català
Comprendre la situació actual de l'educació a Catalunya obliga ineludiblement a submergir-se en els antecedents històrics, on s'adverteix la importància d'una tradició de preocupació per l'educació que ha servit de fonament per a la renovació que actualment s'ha emprès. Davant moviments renovadors corporatius, com els grups de mestres públics de Girona, apareixen personatges de marcada rellevància, que després han creat escola: Ferrer i Guàrdia, J. Bardina, Rosa Sensat, Martorell, Mira, etc. Les tres primeres dècades del segle van ser especialment fructíferes en aquest aspecte. La guerra civil va truncar el clímax renovador, per donar pas a un període d'obscurantisme i regressió pedagògica. A la dècada dels setanta van aparèixer dues institucions bàsiques per al rellançament pedagògic: Rosa Sensat i Òmnium Cultural. Encara que en ambdós casos hi va haver plantejaments polítics d'oposició al franquisme, la seva acció es va centrar preferentment en la creació d'una escola permanent de formació de mestres, en el primer cas, i la preparació de professors de català, en el segon. Posteriorment, moltes entitats públiques i privades s'han afegit a aquestes i altres tasques. Amb el traspàs a la Generalitat de la responsabilitat administrativa del sistema educatiu, s'ha iniciat una política d'eficàcia organitzativa i de millora de la qualitat de l'educació, alhora que es prepara adequadament al professorat per fer realitat el compliment d'obligatorietat de la llengua catalana. Encara que el sector privat segueix sent superior a la mitjana de l'Estat, s'adverteix una progressiva disminució de la seva incidència en el conjunt del sistema educatiu català. Les taules estadístiques mostren la tasca realitzada pel que fa al reciclatge de professors, el nombre de centres que donen ensenyament total o parcial en català i les xifres d'alumnat, diferenciades per nivells i províncies.
- English
To understand the actual situation of education in Catalunya it is undoubtely necessary to go into the historical antecedents, where one is aware of the importance of a tradition of preoccupation with education which has served as a base for the revival that has actually occurred. Leading the cooperative revival movements, like the groups of public school teachers in Girona, appear some outstanding people who then have created schools: Ferrer i Guardis, J. Bardina, Rosa Sensat, Martorell, Mira, etc. The three first decades of the century were especially fruitful in this aspect. The civil war ended the revival climax and gave way to a period of darkness and pedagogic regression. In the decade of the seventies two basic institutions appeared which were used to refute pedagogy: Rosa Sensat and Omnium Cultural. Although in both cases there were political plans of apposition to the Franco regime their action was primarily centred in the creation of a permanent school of teacher-training in the first place and the training of teachers of Catalan in the second. Later many other public and private organizations were added to these and other tasks. With the handing over the administrative responsability for the education system to the Generalitat, a policy of efficient organization and the improvement of the quality of education was begun in time for the teaching profession to be thoroughly prepared to fulfill the obligatory duties of the Catalan language. Although the private sector continues being better than the State, a progressive diminution of this is noticable in the Catalan education system as a whole. Statistics show the effect with regard to the keeping up to date of teachers, the number of centres that teach in part or in full in Catalan and the number of studens, differenciated by levels and provinces.
- español
