Resumen de Incorporant els actors i el conflicte violent a la literatura sobre la migració forçosa: un model de la decisió de retornar

Inmaculada Serrano Sanguilinda

• español

  El desplazamiento de poblaciones a causa de conflictos violentos se ha convertido en una de las mayores preocupaciones humanitarias de las últimas décadas. También se ha convertido en un asunto político de gran relevancia, que es percibido como un lastre (en términos económicos y de seguridad), pero también como pieza importante en la transición hacia un mayor intervencionismo en el sistema internacional, tanto desde una base humanitaria como de seguridad. La importancia de estos aspectos ha desviado la atención del análisis de las interacciones entre los procesos de desplazamiento y los conflictos violentos que los provocan. La literatura sobre los conflictos violentos ha obviado esas interacciones, debido principalmente a que los procesos de desplazamiento son considerados como meras reacciones definidas por condiciones estructurales. Este artículo parte de la premisa de que el individuo retiene su capacidad decisoria en esos procesos y de que dicha capacidad tiene consecuencias, por lo que se hace necesaria la introducción en el análisis de una perspectiva a nivel micro. Partiendo de esta premisa, el texto presenta un modelo de la decisión de retorno. El modelo tiene la capacidad de explicar las dinámicas de retorno a nivel individual y también a nivel agregado. Además, permite identificar interconexiones fundamentales de estas dinámicas con los conflicto violentos. Finalmente, el artículo ofrece algunas conclusiones relevantes para el caso de Bosnia-Herzegovina y sobre las implicaciones de la politización del retorno.

• català

  El desplaçament de poblacions a causa de conflictes violents s’ha convertit en una de les principals preocupacions humanitàries de les últimes dècades.

  També s’ha convertit en un assumpte polític de gran rellevància, que és percebut com un llast (en termes econòmics i de seguretat), però també com a peça important en la transició cap a un intervencionisme més gran en el sistema internacional, tant des d’una base humanitària com de seguretat.

  La importància d’aquests aspectes ha desviat l’atenció de l’anàlisi de les interaccions entre els processos de desplaçament i els conflictes violents que els provoquen. La literatura sobre els conflictes violents ha obviat aquestes interaccions, degut principalment a que els processos de desplaçament són considerats com meres reaccions definides per condicions estructurals.

  Aquest article parteix de la premissa que l’individu reté la seva capacitat decisiva en aquests processos i que es tracta d’una capacitat que té conseqüències.

  Per tant, és necessari introduir en l’anàlisi una perspectiva a nivell micro. Partint d’aquesta premissa, el text presenta un model de la decisió de retorn a nivell individual i també a nivell agregat. A més, permet identificar interconnexions fonamentals d’aquestes dinàmiques amb els conflictes violents. Finalment, l’article ofereix algunes conclusions rellevants per al cas de Bòsnia-Herzegovina i sobre les implicacions de la politització del retorn.

• English

  Populations displaced as a result of mass violent conflict have become one of the most pressing humanitarian concerns of the last decades. They have also become one salient political issue as a perceived burden (in economic and security terms) and as an important piece in the shift towards a more interventionist paradigm in the international system, based on both humanitarian and security grounds. The saliency of these aspects has detracted attention from the analysis of the interactions between relocation processes and violent conflict. Violent conflict studies have also largely ignored those interactions as a result of the consideration of these processes as mere reaction movements determined by structural conditions. This article takes the view that individual’s agency is retained during such processes, and that it is consequential, calling for the need to introduce a micro perspective. Based on this, a model for the individual’s decision of return is presented. The model has the potential to account for the dynamics of return at both the individual and the aggregate level. And it further helps to grasp fundamental interconnections with violent conflict. Some relevant conclusions are derived for the case of Bosnia-Herzegovina and about the implications of the politicization of return.