Este artículo defiende que, desde el final de la guerra fría, la democracia se ha convertido en uno de los objetivos esenciales del proyecto de integración hemisférica de las Américas. Sin embargo, este objetivo aún está en construcción en lo referente a la acción. Esta idea principal se demostrará a través de otras dos secundarias: por una parte, definiremos el complejo normativo a favor de la democracia albergado en la OEA, a través del estudio de sus normas e instituciones; y por otra, analizaremos dos intervenciones de la OEA en situaciones de crisis democráticas: la intervención durante la desestabilización democrática de Venezuela (2002-2004) y la intervención durante la crisis política de Honduras (junio 2009-enero 2010). Gracias al desarrollo de estos dos argumentos, estaremos en condiciones de examinar la puesta en práctica de los objetivos en materia democrática de la OEA y de determinar su grado de cumplimiento a escala nacional.
Aquest article defensa que, des del final de la Guerra Freda, la democràcia s’ha convertit en un dels objectius essencials del projecte d’integració hemisfèrica de les Amèriques. No obstant, aquest objectiu encara està en construcció pel que fa a l’acció. Aquesta idea principal es demostrarà per mitjà d’altres dues de secundàries: d’una banda, definirem el complexe normatiu a favor de la democràcia albergat a l’OEA, a través de l’estudi de les seves normes i institucions; i d’una altra, analitzarem dues intervencions de l’OEA en situacions de crisis democràtiques: la intervenció durant la desestabilització democràtica de Veneçuela (2002-2004) i la intervenció durant la crisi política d’Hondures (juny 2009-gener 2010). Gràcies al desenvolupament d’aquests dos arguments, estarem en condicions d’examinar la posada en pràctica dels objectius en matèria democràtica de l’OEA i de determinar el seu grau de compliment a escala nacional.
This article argues that, since the end of the Cold War, democracy has become one of the central objectives of hemispheric integration within the Americas. Nevertheless, this objective is still in construction in terms of action. This argument will be demonstrated by the two central arguments that will be used to defend our thesis. In the first part, we will explain how OAS’s norms reflect a hemispheric consensus with respect to democracy.
In the second part, we will present two case studies in order to demonstrate the efficiency of inter-american norms and instruments that favour democracy:
the OAS’s intervention in democratic destabilization in Venezuela (2002-2004) and the OAS’s intervention in the Honduran Coup d’État (July 2009-January 2010). By developing these two arguments we will be able to corroborate whether the OAS has actually changed the nature of the normative obligations of member Status with respect to democracy.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados