Resumen de Autonomia territorial i conflictes d'autodeterminació: oportunitat i voluntat : casos de Bolívia, Níger i Tailàndia

Roger Suso

• español

  Este texto estudia la paradoja de la autonomía (si el autogobierno atenúa o exacerba el conflicto armado), examinando la efectividad de la autonomía territorial como respuesta a los conflictos de autodeterminación.

  Así, se argumenta que la autonomía territorial puede mitigar el conflicto armado canalizando los agravios grupales hacia formas de protesta pacíficas. Utilizando los conceptos de “estructura de oportunidad” y “dimensión de voluntad”, quiere desarrollar una teoría integral que identifique los factores responsables de la escalada de violencia en los conflictos surgidos de reivindicaciones de autodeterminación. El estudio muestra que la escalada de los conflictos solamente se producirá cuando se movilicen minorías con un alto poder negociador respecto del centro, en contextos de grandes niveles de desigualdad económica en el sí de la díada y sobre reivindicaciones de autonomía y separatistas.

• català

  La paradoxa de l’autonomia tracta sobre si l’autogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant l’efectivitat de l’autonomia territorial com a resposta estatal als conflictes d’autodeterminació de tot el món. També posa en dubte que l’autonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que l’autonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacífiques.

  D’aquesta manera, l’estudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de l’escalada de violència en els conflictes sorgits de reivindicacions d’autodeterminació. Fent servir els conceptes d’”estructures d’oportunitat” i “dimensió de voluntat”, aquest estudi mostra que l’escalada dels conflictes només es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econòmica al si de la díada, al voltant de reivindicacions d’autonomia i separatistes.

• English

  The paradox of autonomy is about whether self-rule accommodates or exacerbates armed conflict. This study attempts to unpack the puzzle examining the effectiveness of territorial autonomy as a state response to self-determination conflicts throughout the world. It challenges the conflict-inducing features of autonomy arguing that territorial autonomy can mitigate armed conflict by channeling group grievances into peaceful forms of protest. Thus, this study aims at arriving at a comprehensive theory that identifies which factors are responsible for violent escalation of conflicts grounded in self-determination demands.

  By using the concepts of opportunity structures and willingness dimension, this study shows that conflict escalation only takes place when minorities with greater bargaining power vis-à-vis the center, in contexts of high levels of economic inequality within dyad, are mobilized around autonomy and separatist demands.