Resumen de Transició cap a una nova Secundària

Jordi Musons, Jordi Nomen Recio

• català

  Possiblement l’etapa de Secundària és l’etapa que exigeix un major disseny educatiu, en el sentit que ha d’abordar l’ensenyament cap a etapes postobligatòries en el moment evolutiu més complex de l’alumne. Per contra, l’etapa està immersa en un mar de rutines, que en molts casos s’han convertit en la pròpia argumentació per a bloquejar els processos d’innovació tan indispensables en aquesta etapa. Sovint, l’ombra del Batxillerat i la mateixa idiosincràsia de l’etapa han dut aquesta etapa cap a l’immobilisme, l’acceptació d’un altíssim fracàs escolar i també d’una molt baixa implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge desplegat. En aquest article s’ha mirat de fer una radiografia de la realitat de la Secundària avui, però s’ha mirat, sobretot, de dibuixar el camí a traçar en els pròxims cursos, per engegar processos de transformació que revitalitzin aquesta etapa. El moment és propici; l’actualitat ha dut la innovació de nou a l’imaginari col·lectiu del sistema educatiu. La seva concreció en la Secundària es fa més feixuc a causa de la rigidesa estructural i docent de l’etapa, però avui la necessitat de superar aquest decalatge entre discurs i realitat, en què viuen el nostres joves, s’ha convertit en una urgència que cal abordar amb imaginació i decisió.

• English

  It may be the case that secondary school requires a greater degree of educational design than any other stage of education, due to the need to move students beyond the period of legally compulsory education at the most complex moment in their personal evolution. However, the stage in education now finds itself adrift upon a sea of routines, many of which have come to be used as arguments to block the processes of innovation that are so sorely needed in these schools. Often, the outsized role of the baccalaureate years (A levels), along with the other idiosyncrasies of this stage of education, have contributed to miring it in stagnation, acceptance of very high dropout rates and a very low degree of implication on the part of students in their own learning process. This article is an attempt at an in-depth analysis of the state of secondary education today, but it also represents an effort to show a way forward for the coming academic years, ways to jump-start transformative processes that could serve to revitalise this educational stage. The time is ripe; innovation is once again at the forefront of the collective imaginary of the education system. Applying this innovation in secondary schools is a challenging task because of the rigid structure of this educational period and its teachers, but now the need to bridge the gap between discourse and reality, the space where our young people now reside, has become urgent, and it must be met with imagination and determination.