Les teories que tradicionalment han tractat d’explicar de quina manera l’activitat cerebral dóna lloc a la cognició s’han servit de la metàfora de l’ordinador per a explicar que el cervell processa informació transformant-la en un codi de símbols que poden combinar-se entre si seguint un conjunt finit de regles. No obstant això, estudis recents, amb paradigmes actualitzats i ajudant-se de les tècniques de neuroimatge, ens mostren que les activitats cerebrals que registrem quan observem un cervell implicat en alguna tasca cognitiva són les mateixes que observaríem si aquest cervell es trobara immers en el processament perceptiu, motor o emocional de la informació que està manejant per a aquella tasca. En aquest article revisem les darreres aportacions de les teories de la cognició corporitzada, que ens acosten a una nova visió de la cognició humana.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados