Resumen de Paradigms as triggers of semantic change: demonstrative adverbs in Catalan and Spanish

Manuel Pérez Saldanya

• català

  L’objectiu d’ aquest article és analitzar l’evolució dels adverbis demostratius de lloc del català i l’espanyol. Les principals preguntes que es plantegen en aquest treball són les següents: (i) per què els sistemes díctics binaris i ternaris mostren sovint una certa inestabilitat i diacrònicament els sistemes binaris es converteixen a vegades en ternaris (com s’esdevingué en el català i l’espanyol antics) o, a l’inrevés, els ternaris passen a ser binaris (com en el llatí tardà i en el català durant l’edat moderna); (ii) si allò més habitual i esperable és que els díctics assumeixin valors anafòrics, per què en el cas de l’adverbi aquí del català i l’adverbi ahí de l’espanyol es produí el procés invers; (iii) quin paper juguen en aquests canvis les relacions funcionals i formals que s’estableixen dins els paradigmes de demostratius nominals i adverbials de cada llengua.

• English

  This paper sets out to analyse the development of demonstrative adverbs of place in Catalan and Spanish. The main questions dealt with in this study are the following: (i) why two-term and three-term deictic systems often display a certain lack of stability so that diachronically two-term systems sometimes become three-term (as in old Catalan and Spanish) or, the other way round, three-term systems become two-term (like in late Latin and in Catalan during the modern era); (ii) if the most normal and expected development is for deictic systems to take on anaphoric values, why in the case of the adverb aquí (‘near the speaker and/or addressee’) in Catalan and the adverb ahí (‘near the addressee’) in Spanish the opposite process happens; (iii) what role is played in these changes by the functional and formal relations set up within the paradigms of nominal and adverbial demonstratives in each language.