Caracterització de noves poblacions de falguera reial (Osmunda regalis l.) al Montseny (Catalunya) i proposta d’ús d’aquesta espècie com a indicador de sistemes fluvials

• Autores: Gerard Pié Valls, Sònia Sànchez Mateo, Martí Boada
• Localización: Acta botánica barcinonensia, ISSN-e 2340-5023, ISSN 0210-7597, Nº. 52, 2009, págs. 115-124
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Characterization of new populations of the royal fern (Osmunda regalis) in the Montseny mountains (Catalonia) and potential use of this species as an indicator of quality of fluvial systems
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Here, we characterize new populations of the royal fern found at the headwaters of the Tordera river and its tributaries Castanya and Bascona streams (Montseny mountains, Catalan Prelitoral range). From the population structure of the fern and the plant communities where this species develops, we conclude that the royal fern has a good conservation status; this was related with the high number of seedlings and the existence of reproductive stands, and with the occurrence of dense leaf clusters, mostly located in the Tordera river. Given the extreme location of this species in the area (which is typically of Atlantic distribution) and the high quality fluvial ecosystems it needs, it seems appropriate as a potential indicator of the conservation status of riparian ecosystems in headwater areas.

  • català

    Es caracteritzen noves poblacions de falguera reial al curs alt del riu Tordera i a les rieres de la Castanya i de la Bascona, al Montseny (Catalunya). A partir de l’estructura d’aquestes poblacions i de les comunitats vegetals on es desenvolupa la falguera reial, podem concloure que es troben en bon estat de conservació, per l’elevat nombre de plançons i per la presència de peus en estat reproductiu, així com també per l’existència de nuclis amb densitats elevades, bàsicament concentrades al curs principal de la Tordera. La situació biogeogràfica d’Osmunda regalis (de distribució típicament atlàntica) a l’àrea d’estudi, i el seu estret lligam amb ecosistemes fluvials ben constituïts, permeten l’ús d’aquest pteridòfit com a potencial indicador de l’estat de conservació de l’ecosistema ripari en àrees de capçalera.