Do democracies spend less on the military?: Spain as a long-term case study (1876-2009)

• Autores: Oriol Sabaté Domingo
• Localización: ICIP Working Papers, ISSN 2013-5785, ISSN-e 2013-5793, Nº. 3, 2014, págs. 5-42
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Este documento analiza la influencia de los regímen es políticos en el nivel y la composición económica del gasto militar en España c on un enfoque a largo plazo. Los resultados indican que durante todo el p eríodo hubo variables políticas y estratégicas con un papel significativo tanto sobre la carga militar como sobre sus cifras desagregadas. Los gobiernos e spañoles democráticos formados a finales de la década de 1970 y principio s de la de 1980 ejercían una influencia positiva sobre la carga militar por sus esfuerzos por reorientar el ejército contra las amenazas internacionales y por implicar a las fuerzas armadas en las nuevas instituciones democráticas. E stos resultados ponen parcialmente en entredicho el argumento hegemónico según el cual existe una relación negativa entre la democracia y el gasto mi litar, y plantean la necesidad de profundizar en el análisis de las transiciones p olíticas. Además, el análisis de la composición del gasto militar nos permite llegar a la conclusión de que la orientación internacional de las políticas militare s democráticas iba acompañada de esfuerzos financieros para conseguir un ejército más pequeño y mejor equipado, con el fin de afrontar amenazas militares.

  • català

    Aquest document analitza la influència dels règims polítics en el nivell i la composició econòmica de la despesa militar a Espany a amb un enfocament a llarg termini. Els resultats indiquen que durant to t el període algunes variables polítiques i estratègiques tingueren un paper signi ficatiu tant sobre la càrrega militar total com sobre les seves xifres desagregad es. Els governs espanyols democràtics formats a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 exercien una influència positiva en la càrrega mili tar pels seus esforços per reorientar l'exèrcit contra amenaces internacionals i per implicar les forces armades en les noves institucions democràtiques. Aq uests resultats posen parcialment en dubte l'argument hegemònic segons el qual existeix una relació negativa entre la democràcia i la despesa militar, i plantegen la necessitat d'aprofundir en l'anàlisi de les transicions políti ques. A més, l'anàlisi de la composició de la despesa militar ens permet arribar a la conclusió que l'orientació internacional de les polítiques milita rs democràtiques anava acompanyada d'esforços financers per aconseguir un exèrcit més petit i més ben equipat, per tal d'afrontar amenaces militars.

  • English

    This paper analyses the influence of political regi mes on the level and the economic composition of military expenditure in Spa in over the long run. The results suggest that political and strategic variab les exerted a significant effect on both the total and the disaggregated military bu rden throughout the period.

    The democratic governments established in the late 1970s and the early 1980s exerted a positive influence on the military burden due to the efforts to reorient the army towards international threats and to invol ve the armed forces with the newly democratic institutions. These results partia lly challenge the widely accepted negative relation between democracy and mi litary spending and pose the need for further analyses on political transiti ons. Additionally, the analysis on the military expenditure composition allows conc luding that the international orientation of democratic military po licies went along with financial efforts to get a smaller and better equip ped army, to confront international military threats.