Melanoma pediàtric: estudi del gangli sentinella

• Francisco José Parri ; Freud Cáceres Aucatoma ; E. Muñoz ^[1] ; J. Prat ^[1] ; Jaume Mora ^[1] ; A. Muñoz ^[1] ; Lluís Morales ^[1]
  1. [1] Hospital Sant Joan de Deu

     Hospital Sant Joan de Deu

     Barcelona, España

     
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 66, Nº. 5, 2006, págs. 236-238
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Sentinel node dissection in pediatric melanoma
  • Melanoma pediátrico: estudio del ganglio centinela
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción. La biopsia del ganglio sentinella (BGS) como estudio oncológico pediátrico no está adoptada sistemáticamente. Presentamos un caso en que esta técnica se asocia con el estudio molecular.

    Material y métodos. Niña de 21 meses, diagnosticada de melanoma maligno después de la biopsia de una lesión ulcerada preauricular. Se llevó a cabo ampliación de márgenes y recubrimiento del defecto con un injerto cutáneo. El estudio de extensión incluyó una tomografía por emisión de positrones (PET) y la BGS (el yugular digástrico). Además, se practicó análisis inmunohistoquímico y molecular.

    Resultados. Los márgenes de resección, la PET y los análisis histológicos y inmunohistoquímicos de la BGS fueron negativos. El estudio molecular mediante PCR-RT, con el GD2 como marcador, fue positivo al tejido linfático.

    Conclusiones. Creemos que es preciso incorporar la BGS como práctica habitual en el estudio de extensión del melanoma maligno, ya que nos ofrece más sensibilidad que la PET y disminuye la agresividad quirúrgica de un vaciado ganglionar. Para evitar nuevas cirugías y la distorsión causada por las previas, el momento idóneo para hacer la BGS es durante el tiempo de la ampliación de los márgenes. El estudio molecular permite detectar a los pacientes con gran riesgo de enfermedad invasiva.

  • English

    Background. Sentinel lymph node (SLN) biopsy has not been systematically incorporated into the management of pediatric cancers. We present a case of pediatric melanoma in which a SLN biopsy and molecular studies were used.

    Material and Methods. A 21 month-old girl was diagnosed with malignant melanoma of the face when she presented with an ulcerated hyperpigmented preauricular lesion. A complete surgical resection, which included a skin graft, was performed. Staging studies included a positron emission tomogramphy (PET) and a biopsy of a sentinel yugulodigastric node. Immunohistochemical and molecular studies were performed.

    Results. The margins of the resected specimen, PET scan, and the immunohistochemical evaluation of the SLN were all negative for malignant melanoma. However, reverse transcriptase PCR using a GD2 probe was positive in the SLN sample.

    Conclusions. We encourage the incorporation of SLN biopsy into the evaluation of malignant melanoma in children. Its sensitivity is higher than PET scan, and it minimizes surgical interventions. In order to avoid additional surgical procedures, we recommend that the SLN be performed at the time of the original surgery. Finally, molecular methods allow for the detection of patients at risk of recurrence.

  • català

    Introducció. La biòpsia del gangli sentinella (BGS) com a estudi oncològic pediàtric no està adoptada sistemàticament. Presentem un cas en què aquesta tècnica s’associa amb l’estudi molecular.

    Observació clínica. Nena de 21 mesos, diagnosticada de melanoma maligne després de la biòpsia d’una lesió ulcerada preauricular. Es va fer l’ampliació dels marges i el recobriment del defecte amb un empelt cutani. L’estudi d’extensió va incloure una tomografia per emissió de positrons (PET) i la BGS (el jugular digàstric). A més a més, es va practicar l’anàlisi immunohistoquímica i molecular. Els marges de resecció, la PET i les anàlisis histològiques i immunohistoquímiques de la BGS foren negatives. L’estudi molecular mitjançant PCR-RT, amb el GD2 com a marcador, fou positiu al teixit limfàtic.

    Comentaris. Cal incorporar la BGS com a pràctica habitual en l’estudi d’extensió del melanoma maligne, ja que ens ofereix més sensibilitat que la PET i disminueix l’agressivitat quirúrgica d’un buidament ganglionar. Per tal d’evitar noves cirurgies i la distorsió causada per les prèvies, el moment idoni per fer la BGS és durant el temps de l’ampliació dels marges. L’estudi molecular permet detectar els pacients amb gran risc de malaltia invasiva.