Resumen de La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft
- English
This article aims to build a comparative analysis between the teratological figures shown in At the Mountains of Madness by Howard Phillips Lovecraft and La pell freda by Albert Sánchez Piñol. We will prove that Howard Phillips Lovecraft began an evolution in the horror genre (based on the introduction of verisimilitude through a rationalism that connects exactly all the elements of the narrative by introducing a reality that contrasts with the supernatural and creates the horror in the eyes of the reader) that is assumed by Sánchez Piñol in some respects and transgressed in others. Thus, the latter author crosses the border between humans and monsters same as Lovecraft humanizes the monster, attributing to it human physical and psychological qualities. This brings a feeling of empathy from the human characters towards the monsters, which will result ultimately in an attempt to approach them. Or, in other words, it implies an approach from the human to the darkness, a space that, far from being harmful, will help the male character of the novel to achieve a thorough knowledge of himself. A feature of the text Sánchez Piñol that gives La pell freda (and most of the work of the author) an important sociological and anthropological value that can safeguard the horror narrative from its tendency to disappear in a society increasingly marked by skepticism.
- català
Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l’obra A les muntanyes de la follia de Howard Phillips Lovecraft i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una comparativa que té per finalitat mostrar com Howard Phillips Lovecraft inicia una evolució en el gènere de por (basada en la introducció de la versemblança en les narracions d’aquest gènere a través d’un racionalisme que connecta amb exactitud tots els elements de la narració, tot introduint una realitat que contrasta amb allò sobrenatural i crea la por als ulls del lector) que és assumida per Sánchez Piñol en alguns aspectes i transgredida en altres. Així, aquest darrer autor traspassa la frontera infranquejable entre humans i monstres que planteja Lovecraft en humanitzar el monstre, tot atribuint-li qualitats físiques i psicològiques humanes. Una acció que ocasiona un sentiment d’empatia dels personatges humans envers els monstres que derivarà, en última instància, en un intent d’aproximació d’aquests al monstre. O, dit d’una altra manera, en una aproximació de l’ésser humà a l’obscuritat, espai que, lluny de ser perniciós per aquest, l’ajudarà a assolir un coneixement aprofundit de si mateix. Una característica del text de Sánchez Piñol que atorga a La pell freda (i a la major part de l’obra de l’autor) un important valor antropològic i sociològic que pot salvaguardar la narrativa de por de la tendència a desaparèixer que experimenta en una societat cada cop més marcada per l’escepticisme.
