Resumen de Bessons monocoriònics afectes de transfusió fetofetal: conseqüències a curt i llarg termini

Cèsar W. Ruiz Campillo, Josep Perapoch, Félix Castillo, Salvador Salcedo Abizanda, Eduardo Gratacós Solsona

• español

  Fundamentos y fisiopatología básica. La transfusión feto-fetal es una complicación presente aproximadamente en un 10% de las gestaciones monocoriales. Su origen fisiopatológico se sitúa en la presencia de determinadas conexiones vasculares intraplacentarias que dan lugar a un desequilibrio en el pase de sange de un gemelo al otro. Ello condiciona que uno de los dos gemelos resulte hipovolémico (donante) y el otro hipervolémico (receptor). Los criterios diagnósticos clásicos (diferencia en el peso y en la hemoglobinemia al nacimiento) ya no son válidos, dado que en la actualidad el diagnóstico de la transfusión fetofetal es exclusivamente ecográfico prenatal.

  Objetivo. Actualizar la problemática neonatal y pediátrica. Las consecuencias sobre los niños se clasifican en las siguientes categorías: hidropesía fetal, lesiones cerebrales, problemas propios del gemelo donante, problemas propios del feto receptor, presencia de infartos, problemas del gemelo superviviente, trastornos hormonales, prematuridad, mortalidad y neurodesarrollo a largo plazo.

  Método. Cada categoría es revisada exhaustivamente, mediante un repaso fisiopatológico, una descripción de la incidencia, las implicaciones sobre el manejo en las unidades de neonatología y un análisis de las principales referencias bibliográficas.

  Conclusiones. La población de gemelos afectos de tranfusión feto-fetal puede presentar una patología muy variada, a menudo de conocimiento impreciso, que condiciona una elevada mobimortalidad. La aplicación de las diferentes medidas terapéuticas –en especial la ablación con láser de las anastomosis placentarias– ha conseguido mejorar su pronóstico, aunque sigue considerándose una población de alto riesgo que requiere un estricto control obstétrico, una detallada valoración neonatal y un cuidadoso seguimiento a largo plazo.

• català

  Fonaments i fisiopatologia bàsica. La transfusió fetofetal és una complicació present aproximadament en el 10% de les gestacions monocoriòniques. L’origen fisiopatològic se situa en la presència de determinades connexions vasculars intraplacentàries que donen lloc a un desequilibri en el pas de sang d’un bessó a l’altre. Això condiciona que un dels dos bessons esdevingui hipovolèmic (donant) i l’altre hipervolèmic (receptor). Els criteris diagnòstics clàssics (diferència en el pes i en l’hemoglobinèmia al naixement) ja no són vàlids, atès que en l’actualitat el diagnòstic de la transfusió fetofetal és exclusivament ecogràfic prenatal.

  Objectius. Actualitzar la problemàtica neonatal pediàtrica. Les conseqüències sobre els nens es classifiquen en les categories següents: hidropesia fetal, lesions cerebrals, problemes propis del bessó donant, problemes propis del fetus receptor, presència d’infarts, problemes al bessó supervivent, trastorns hormonals, prematuritat, mortalitat i neurodesenvolupament a llarg termini.

  Mètode. Cada categoria es revisa exhaustivament, mitjançant un repàs fisiopatològic, una descripció de la incidència, les implicacions sobre el maneig a les unitats de neonatologia i una anàlisi de les referències bibliogràfiques principals.

  Conclusions. La població de bessons afectats de transfusió fetofetal és susceptible de presentar una patologia molt diversa, sovint de coneixement imprecís, que condiciona una morbimortalitat elevada. L’aplicació de les diferents mesures terapèutiques –en especial l’ablació amb làser de les anastomosis placèntaries– ha aconseguit millorar-ne el pronòstic, si bé es continua considerant una població d’alt risc que requereix un control obstètric estricte, una valoració neonatal detallada i un seguiment a llarg termini acurat.

• English

  Background. Twin-to-twin transfusion syndrome (TTTS) occurs in 10% of monochorionic twin pregnancies, and it results from the presence of placental vascular anastomoses that lead to an umbalance of the normal inter-twin blood flow. One fetus becomes hypovolemic (donor twin) whereas the other becomes hypervolemic (recipient twin). The classical diagnostic criteria of TTTS (discordance in birthweight and hemoglobin concentrations at birth) have now been replaced by the prenatal ultrasonographic findings.

  Objectives. To provide an update on TTTS. The effects of TTTS on both twins are classified as follows: hydrops faetalis, brain damage, individual problems for donor and recipient twins and for the survivor twin, infarctions, hormonal disturbances, prematurity, early mortality, and effects on neurodevelopment.

  Method. A review of the literature is performed, and the pathophysiology, incidence, and management of TTTS are reviewed.

  Conclusions. Monochorionic twins with TTTS are at risk of developing multiple problems, which result in high morbidity and mortality rates. Although better outcomes are currently obtained with prenatal techniques (such as placental laser surgery) and better postnatal management, this is a high-risk population whose management involves obstetric control and treatment, careful neonatal evaluation and treatment, and a long-term follow-up.