Resumen de Factors associats a la hiperfreqüentació en pediatria d’atenció primària

Sílvia Prado Muñoz, Montse Esquerda, Ramon Anguera, Ramon Capdevila Bert, Ma José Agustí, Xavier Bringué, Raquel Plasencia

• español

  Fundamento. La hiperfrecuentación de una parte de la población pediátrica es una realidad diaria en nuestras consultas. Existen trabajos que relacionan este “abuso” de los servicios sanitarios con diferentes factores y entre ellos, los posibles trastornos psicológicos maternos. Objetivo. Analizar los factores asociados a la hiperfrecuentación pediátrica en atención primaria (AP), y la relación con trastornos psicológicos maternos.

  Método. Estudio observacional retrospectivo de niños que acudieron a consultas de AP, seleccionados por muestreo aleatorio sistemático. Se registró el número de consultas realizadas el año previo, definiéndose 2 grupos: hiperfrecuentadores (≥ 7 visitas/año), normofrecuentadores (< 7 visitas/año). En un cuestionario cumplimentado por los padres se recogen las variables individuales, socioeconómicas y geográficas y el cuestionario PRIME MD de Pfizer SA para la detección de trastornos del estado del ánimo y trastornos de ansiedad. Análisis estadístico SPSS 8.0.

  Resultados. Se incluyeron 124 pacientes, 57 niños (46%), 67 niñas (54%), rango de edad de 1 a 14 años. Resultaron 60 hiperfrecuentadores (48.4%), 64 normofrecuentadores (51.6%). Un 15,8% de las madres presentaban trastorno del estado del ánimo, el 8.3% trastorno por ansiedad y un 8.3% ambos; frente un 67.5% sin ningún trastorno. No se observa relación estadísticamente significativa entre hiperfrecuentación y las variables: sexo, ingresos hospitalarios, enfermedad crónica, lactancia materna, nivel de estudios de los padres, cuidador habitual, nº de hijos, distancia al Centro de AP, edad de los padres y psicopatología materna. Se observa relación entre hiperfrecuentación y nº de orden del hijo (hiperfrecuenta más el segundo), edad menor del niño y en menores de 3 años, aquéllos que van a guardería (RR=6).

  Conclusiones. La psicopatología materna no parece ser un factor que influya en la hiperfrecuentación. La edad inferior a los tres años, que coincide con la asistencia a guardería y una mayor prevalencia de la patología respiratoria, justifican la hiperfecuentación. El segundo hijo, expuesto a un mayor contagio por parte del hermano, también se relaciona con sobreutilización de los servicios sanitarios.

• català

  Fonament. La hiperfreqüentació d’una part de la població pediàtrica és una realitat diària a les nostres consultes. Hi ha treballs que relacionen aquest “abús” dels serveis sanitaris amb diferents factors i entre ells, els possibles trastorns psicològics materns.

  Objectiu. Analitzar els factors associats a la hiperfreqüentació pediàtrica a l’atenció primària (AP) i la relació amb els trastorns psicològics materns.

  Mètode. Estudi observacional retrospectiu de nens que van anar a consultes d’AP, sel·leccionats per mostreig aleatori sistemàtic. Es va registrar el nombre de consultes realitzades durant l’any previ, definint-se 2 grups: hiperfreqüentadors (≥ 7 visites/any), normofreqüentadors (< 7 visites/any). Mitjançant un qüestionari omplert pels pares, es recullen les variables individuals, socioeconòmiques i geogràfiques i el qüestionari PRIME MD de Pfizer SA per a la detecció de trastorns de l’estat d’ànim i trastorns d’ansietat.

  Anàlisi estadística SPSS 8.0.

  Resultats. Es van incloure 124 pacients, 57 nens (46%), 67 nenes (54%), rang d’edad d’1 a 14 anys. Van resultar 60 hiperfreqüentadors (48.4%), 64 normofreqüentadors (51.6%). Un 15.8% de les mares presentaven trastorn de l’estat d’ànim, el 8.3% trastorn per ansietat i un 8.3% ambdós; front un 67.5% sense cap trastorn. No es va observar relació estadísticament significativa entre hiperfreqüentació i les variables: sexe, ingressos hospitalaris, malaltia crònica, lactància materna, nivell d’estudis dels pares, cuidador habitual, núm. de fills, distància al Centre d’AP, edat dels pares i psicopatologia materna. S’observa relació entre hiperfreqüentació i núm. d’ordre del fill (hiperfreqüenta més el segon), edat menor del nen i en Conclusions. La psicopatologia materna no sembla ser un factor que influeixi en la hiperfreqüentació. L’edat inferior als tres anys, que coincideix amb la assistència a guarderia i una major prevalença de la patologia respiratòria, justifiquen la hiperfeqüentació. El segon fill, exposat a un major contagi per part del germà, també es relaciona amb sobreutilització dels serveis sanitaris.

• English

  Background. Over-attendance to pediatric primary care by a small group of patients is a consistent feature among different primary care centers. Studies indicate that this over-use of the health care system is related to several factors, including maternal psychological disturbances.

  Objective. To analyze the factors associated with overattendance to pediatric primary care and its relationship with maternal psychological disturbances.

  Methods. Retrospective study of children who attended a primary care center, selected by a systematic aleatory sampling. The number of consults made during the previous year was recorded, and two groups were defined: over-attendants (≥ 7 visits/year) and average-attendants (< 7 visits/year). The parents filled a questionnaire that included personal characteristics, and socio-economic and geographic data, and the PRIME MD questionnaire (Pfizer) for the detection of emotional and anxiety disorders. Statistical analysis was performed using SPSS 8.0.

  Results. One-hundred twenty-four patients (54% girls) with ages ranging between 1 and 14 years were included. Sixty patients (48.4%) were considered over-attendants. Emotional disturbances were found in 15.8% of the mothers, anxiety disorders in 8.3%, and both in 8.3%. No statistical relationship was found between over-attendance and the following variables: gender, hospital admissions, chronic illness, breast feeding, parental educational level, usual caretaker, number of children, distance to the primary care center, parental age, and maternal behavioral disturbances. We found a relationship between over-attendance and the numerical order of the child (second children tend to over-attend more), younger child age and, for those children in day care, age younger than 3 years (RR = 6).

  Conclusions. Maternal psychopathology does not influence over-attendance in pediatric primary care. Over-attendance is associated with children younger than 3 years who are in day care, with a higher prevalence of respiratory illnesses, and with the second child.