Resumen de Nous paradigmes en l’ensenyament de la història

Joaquim Prats Cuevas, Joan Santacana i Mestre

• español

  El presente trabajo ofrece una visión sobre la sociedad digital y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en educación en relación a la enseñanza de la historia. Explica cómo la cultura ha construido extensiones de nosotros mismos y hace un repaso del valor que se le ha dado a la memoria hasta llegar a la capacidad de abstracción, relacionándola con el aprendizaje de la historia. Las pautas de aprendizaje varían con la aparición del teléfono móvil, una nueva inteligencia que incorpora teléfono y ordenador y que supone la extensión más grande del ser humano, una mente de base digital de inteligencias múltiples. Los autores defienden la importancia de la difusión y la implantación del uso de las nuevas tecnologías en la enseñanza de la historia, así como las finalidades relacionadas con el aprendizaje de esta ciencia social. El artículo finaliza con una reflexión sobre el conocimiento disciplinario, el cual incluye el método, puesto que la práctica de habilidades metodológicas sólo se aprende ejercitándolas.Palabras clave: didáctica de la historia, sociedad digital, TIC, memoria, capacidad de abstracción, historia, ruptura digital, teléfono móvil, pautas de aprendizaje, inteligencias múltiples, enseñanza, aprendizaje.

• català

  El present treball ofereix una visió sobre la societat digital i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació en relació amb l’ensenyament de la història. Explica com la cultura ha construït extensions de nosaltres mateixos i fa un repàs del valor que s’ha donat a la memòria fins a arribar a la capacitat d’abstracció, relacionant-la amb l’aprenentatge de la història. Les pautes d’aprenentatge varien amb l’aparició del telèfon mòbil, intel·ligència nova que incorpora telèfon i ordinador i que suposa l’extensió més gran de l’ésser humà, una ment de base digital d’intel·ligències múltiples. Els autors defensen la importància de la difusió i la implantació de l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la història, així com les finalitats relacionades amb l’aprenentatge d’aquesta ciència social. L’article acaba amb una reflexió sobre el coneixement disciplinari, el qual inclou el mètode, ja que la pràctica d’habilitats metodològiques només s’aprèn exercitant-les.Paraules clau: didàctica de la història, societat digital, TIC, memòria, capacitat d’abstracció, història, ruptura digital, telèfon mòbil, pautes d’aprenentatge, intel· ligències múltiples, ensenyament, aprenentatge.

• English

  This paper provides a vision of both digital society and new information and communication technologies in education in relation to the teaching of history. It explains how culture has built extensions of us and reviews the value that has been given to memory up to the ability for abstraction, relating it to the learning of history. Learning patterns vary with the emergence of the mobile phone, a new intelligence  that incorporates telephone and computer and represents the largest extension of human beings, that is, a digitally based mind with multiple intelligences. The authors defend the importance of disseminating and implementing the use of new technologies in the teaching of history as well as the aims related to the learning of this social science. The paper ends with a reflection on disciplinary knowledge, which includes the method, since the practice of methodological skills is only learned exercisingthem.Key words: Teaching History, Digital Society, ICT, memory, ability for abstraction, history, digital breach, mobile phone, patterns of learning, multiple intelligences, teaching, learning.