L´escola és el lloc essencial de la formació de nens i adolescents. El cinema italià ha representat en moltes formes diferents, en els últims trenta anys, el que va passar a les aules italianes: la successió de classes durant lany, els subjectes, l´exploració del dia. Les pel·lícules de ficció van reflectir un ambient escolar molt diferent del que esperen les famílies. Un context de socialització, de trobada, d´identificació. La meva comunicació pretén obligar, sobre la base d´una història artística i educativa, a la reflexió sobre la realitat de l´educació pública italiana des de 1980 fins als nostres dies. La clàssica pregunta: «Què has fet a escola?» dels pares als nens quan arriben a casa, produeix, des del punt de vista dels directors de cinema i actors, rèpliques del tot inesperades, que reflecteixen l´ànima interior, de vegades inconscient, d´un país desorientat i en transformació.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados