Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de La sombra de las "political questions": notas críticas sobre las STC 197/2014 y 15/2015 sobre las normas electorales para la elección de las Cortes de Castilla-La Mancha

Manuel Martínez Sospedra

  • español

    Las STC 197/014 y 15//015, sobre la reforma del sistema electoral en la Comunidad Autónoma de Castilla- La Mancha, se inscriben en una ya larga serie de decisiones del tribunal en materia electoral que adolecen de una deferencia extrema hacia el legislador.

    La presencia en el bloque de la constitucionalidad de normas que determinan el contenido nuclear de la legislación electoral obliga al supremo intérprete de la Constitución a entrar en cuestiones de muy elevada sensibilidad política y ello, sin contar con el respaldo de una potente doctrina científica en la materia. Además el examen en las exigencias constitucionales de proporcionalidad que afectan, entre otros casos, a las afecciones autonómicas no puede llevarse a cabo satisfactoriamente sin el recurso a datos de hecho y a conocimientos aportados por la ciencia política, cosas ambas poco acordes con nuestra cultura jurídica, que incomodan al tribunal y que le obligarían a entrar en un terreno políticamente vidrioso. No resulta extraño que el Constitucional sea sumamente deferente con el legislador en tales asuntos. Empero esa extrema deferencia tiene precio: una doctrina constitucional muy poco ajustada a los fines que persiguen las normas del bloque de la constitucionalidad referentes a materia electoral, que carece de consistencia interna y, sobre todo, que conduce a validar normas sumamente discutibles, en especial, en tiempos como los corrientes de crisis de representación.

  • català

    Les stc 197/014 i 15//015, sobre la reforma del sistema electoral a la Comunitat Autònoma de Castella- La Manxa, s’inscriuen en una ja llarga sèrie de decisions del tribunal en matèria electoral que pateixen d’una deferència extrema cap al legislador. La presència en el bloc de la constitucionalitat de normes que determinen el contingut nuclear de la legislació electoral obliga el suprem intèrpret de la Constitució a entrar en qüestions de molt elevada sensibilitat política i això, sense comptar amb el suport d’una potent doctrina científica en la matèria. A més, l’examen en les exigències constitucionals de proporcionalitat que afecten, entre altres casos, les afeccions autonòmiques no pot dur-se a terme satisfactòriament sense el recurs a dades de fet i a coneixements aportats per la ciència política, ambdues coses poc acords amb la nostra cultura jurídica, que incomoden el tribunal i que l’obligarien a entrar en un terreny políticament vidriós. No resulta estrany que el Constitucional siga summament deferent amb el legislador en aquests assumptes. Tanmateix aquesta deferència extrema té preu: una doctrina constitucional molt poc ajustada als fins que persegueixen les normes del bloc de la constitucionalitat referents a matèria electoral, que no té consistència interna i, sobretot, que condueix a validar normes summament discutibles, en especial, en temps com els presents de crisi de representació.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus