Estudi sobre l'evolució funcional de l'antic plusquamperfet d'indicatiu llatí: per exemple, "CANTAVERAM", que evoluciona fins a "cantara", en català. Els derivats presenten, en els primers textos en català, un valor diferent de l'etimològic: substitueixen el valor de plusquamperfet d'indicatiu pel de condicional anterior. Després, la forma "cantara" perd valor perfectiu i "assoleix un valor paral·lel al del condicional simple "cantaria"". L'autor de l'article repassa aquesta evolució, i també el seu procés específic en el valencià.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados