Vicent Beltran Calvo s'encarrega d'iniciar el volum amb les particul a- ri tats d'«El parlar de Benimantell», com diu el títol, que no deixen de ser harmòniques amb la resta de poblacions de la vall de Guadalest i de la Marina Baixa. Tanmateix, a partir de la informació arreplegada amb un qüestionari fet a benimantelluts, els res ultats són que Benimantell i el Castell de Guadalest utilitzen les mateixes solucions lingüístiques i en comparteixen més amb Benifato que amb la resta de la vall. Beltran, després d'evidenciar les diferències entre les solucions d'aquesta vall i les callosines i alcoianes, sistematitza en dues últimes graelles els trets fonètics i morfològics que allunyen Benimantell de les comarques veïnes.
Acaba amb un recorregut detallat i extens sobre el lèxic de Benimantell que arrodoneix la imatge d'una llengua «ben viva i creativa» (p. 33).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados