El text de Montserrat Prudon es proposa de donar la paraula a aquelles veus anònimes que permeten copsar el drama d'un contingent d'homes, dones i infants que, a causa de la seua pertinença al bàndol republicà, es van veure entaforats, en circumstàncies deplorables, en camps de concentració. Així, Prudon estudia el missatge comú que proposen els quadres de Josep Franch-Clapers i el diari íntim de Ramon Moral, obres en les quals només varia el canal transmissor del missatge perquè tant l'una com l'altra remeten el receptor al mateix sentiment de desolació, d�incomprensió i d�impossible resignació a què s�han vist irremeiablement abocats.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados