Aquest treball apropa el lector a l'exili en terres europees de la intel·lectual gironina Aurora Bertrana. Si bé Bertrana inicialment abandonà Catalunya de manera gairebé voluntària, el decurs dels esdeveniments de la Guerra civil la mantingueren allunyada de la pròpia terra durant onze anys, al llarg dels quals hagué d'enfrontar-se a veritables situacions de misèria, agreujades per la impossibilitat d'exercir la seua professió. Malgrat tot, l'escriptora sempre va fer mostra del seu esperit de lluita i de subsistència, agafant de la societat que li donava acollida allò que ella considerava enriquidor i que la féu arribar a considerar-se ciutadana catalana, però, sobretot, ciutadana del món.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados