Del regiment de sanitat a la literatura. El cas d’Arnau de Vilanova

• Antònia Carré ^[1]
  1. [1] Universitat Oberta de Catalunya

     Universitat Oberta de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, Vol. 45, Nº 1, 2015 (Ejemplar dedicado a: Innovació, traducció, reescriptura: estudis sobre lèxic i interpretació en textos literaris medievals i en les seves traduccions. Marion Coderch (Coord.)), págs. 233-262
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • From the regimen sanitatis to literature. Arnau de Vilanova’s case
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Analysis of the evolution of vocabulary in the two manuscripts that have preserved the Catalan translation carried out by Berenguer Sarriera of Regimen sanitatis ad regem Aragonum by Arnau de Vilanova.

    The comparison of the vocabulary of the two manuscripts, copied a century apart, demonstrates the effort of both copysts to adapt to contemporary uses. The adaptation of the scripta to temporary uses of every copyst indicates the usefulness of the genre of regimina sanitatis and the existence of a public willing to acquire this type of works, especially if they are translated into the vernacular language. Another indicator of the success and diffusion of this medical genre is the presence of its own concepts and terminology in literary works.

    This paper presents some examples from the Llibre de meravelles by Ramon Llull, Lo Crestià by Francesc Eiximenis, Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc by Joanot Martorell and l’Espill by Jaume Roig.

  • català

    Anàlisi de l’evolució del lèxic en els dos testimonis que han conservat la traducció catalana que Berenguer Sarriera va fer del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d’Arnau de Vilanova. La comparació del lèxic dels dos manuscrits, copiats amb un segle de diferència, demostra l’esforç d’adaptació dels copistes als usos contemporanis. L’adaptació de la scripta als usos temporals de cada copista indica la utilitat del gènere dels regimina sanitatis i l’existència d’un públic disposat a adquirir aquest tipus d’obres, sobretot si estan traduïdes a la llengua vulgar.

    Un altre indicador de l’èxit i la difusió d’aquest gènere mèdic és la presència de conceptes i de terminologia que li són propis en les obres literàries. S’aporten alguns exemples extrets del Llibre de meravelles de Ramon Llull, Lo Crestià de Francesc Eiximenis, el Curial e Güelfa, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l’Espill de Jaume Roig.