La geometria del còdex 80 (s. XII) de la catedral de Tortosa

• Lluís i Ginovart, Josep ^[1] ; Baiges i Jardí, Ignasi J. ^[2] ; Alanyà i Roig, Josep ^[3]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
  2. [2] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  3. [3] Arxiu Capitular de Tortosa

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, Vol. 45, Nº 2 (julio-diciembre de 2015), 2015, págs. 803-851
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The geometry in codex 80 (XII century) of the cathedral of Tortosa
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    [ct] La geometria del còdex 80 de l’Arxiu Capitular de Tortosa ha estat tradicionalment atribuïda, com un text únic, a Gerbert d’Orlhac (c. 940-1003). Una nova lectura del text ens permet assegurar que es tracta d’un text de caràcter miscel·lani de geometria, compost per tres textos independents: una part pertany a la Geometria Incerti Auctoris apòcrifa de Gerbert d’Orlhac; una altra, al fragment De Nuptiis Philologiae et Mercurii de Marcià Capella (fl . 430) Ergasticis Schematibus, del llibre VII de la Geometria; i, finalment, s’hi llegeix una glossa als Elementa d’Euclides (c. 325-c. 265 aC.) d’Al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn Maṭar (786-833). La interpretació de les proposicions de la geometria dóna el coneixement de la mesura indirecta de llocs als quals no es pot accedir amb l’instrumental medieval, és a dir, amb astrolabi, miralls, bastons i escaires.

  • English

    The geometry in codex 80 of the Capitular Archive has traditionally been understood as a complete text and attributed to Gerbert of Aurillac (c. 940-1003). From a new reading of the text, we can say that it is a miscellaneous writing about geometry, composed of three independent parts: one containing the Geometria Incerti Auctoris apocryphical by Gerbert of Aurillac (c. 940-1003); another one is a fragment of De Nuptiis Philologiae et Mercurii by Martianus Capella (fl . 430) from Ergasticis Schematibus of Book VII of the Geometry; and finally there is a gloss to the Elementa by Euclides (c. 325-c. 265 bC.) by Al-Ḥajjāj ibn Yūsuf ibn Maṭar (786-833). The interpretation of the geometrical propositions provides knowledge about the indirect measure of places which are inaccessible using medieval instrumental, the astrolabe, mirrors, cane and squares.