Prevenció del TDAH en la primera infància des d'un centre d'atenció primària
-
-
[1] Universitat Ramon Llull
Universitat Ramon Llull
Barcelona, España
-
[2] ABS-5 Cerdanya. Mataró
-
- Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 67, Nº. 4, 2007, págs. 167-172
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- ADHD prevention in early childhood in a primary care center
- Prevención del TDAH en la primera infancia desde un centro de atención primaria
- Enlaces
-
Resumen
- español
Objetivos.
1) Detectar casos de niños visitados en el centro de atención primaria que presenten posibles sínto- mas de TDAH. 2) Identificar los síntomas que puedan ayu- dar a los profesionales del CAP –especializados en primera infancia–, a detectar riesgo de desarrollar un posible TDAH en niños de 3 a 6 años. 3) Promover líneas de actuación preventiva para que desde un CAP los profesionales pue- dan orientar a la familia.
Método.
Muestra de 50 niños, 24 niños y 26 niñas, en- tre 3 y 6 años visitados en el mismo CAP. Se utilizan la Escala de Evaluación de Conners (CPRS-48), y los ítems de hiperactividad-impulsividad y desatención del DSM-IV ad- ministrados de manera autoaplicada o heteroaplicada a los padres una vez han acudido al pediatra. Los profesores de los niños que presentan factores de riesgo contestan la Escala de Evaluación de Conners (CPRS-28).
Resultados.
El 26% de los niños estudiados presentan factores de riesgo que pueden llevar a desarrollar el TDAH en edades avanzadas. El 76.9% presentan síntomas de hi- peractividad-impulsividad y el 69.2% déficit de atención.
El índice de ansiedad es poco relevante. Se observan dife- rencias significativas por sexo en el índice de hiperactivi- dad, déficit de atención, problemas de aprendizaje y hipe- ractividad-impulsividad. Frente a las dificuldades para mantener la atención, las niñas abandonan de manera in- mediata lo que están haciendo, sin embargo los niños lo expresan con irritabilidad y molestando a los demás.
Conclusiones.
Entre los 3 y los 6 años se desarrollan di- ferentes síntomas vinculados con el TDAH. Los niños tien- den a la hiperactividad-impulsividad y las niñas a presentar déficit de atención más acentuado. El 8% de los casos muestran una clara tendencia de riesgo a desarrollar el TDAH. El ámbito familiar es el espacio que permite obser- var los primeros problemas conductuales y de aprendizaje.
- català
Objectius.
1) Detectar casos d’infants visitats al centre d’atenció primària que presentin possibles símptomes de TDAH. 2) Identificar els símptomes que poden ajudar els professionals del CAP –especialitzats en primera infància–, a detectar risc de patir un possible TDAH en infants de 3 a 6 anys. 3) Promoure línies d’actuació preventiva perquè des d’un CAP els professionals puguin orientar la família.
Mètode.
Mostra de 50 infants, 24 nens i 26 nenes, en- tre 3 i 6 anys visitats al mateix CAP. S’utilitza l’Escala d’a- valuació de Conners (CPRS-48), i els ítems d’hiperactivitat- impulsivitat i desatenció del DSM-IV administrats de manera autoaplicada o heteroaplicada als pares un cop han acudit al pediatre. Els professors dels infants que pre- senten factors de risc contesten l’Escala d’avaluació de Conners (CPRS-28).
Resultats.
El 26% dels infants estudiats presenten fac- tors de risc que podrien dur a desenvolupar el TDAH en edats avançades. El 76.9% presenten símptomes d’hiperac- tivitat-impulsivitat i el 69.2% dèficit d’atenció. L’índex d’ansietat és poc rellevant. S’observen diferències signifi- catives per sexe en l’índex d’hiperactivitat, dèficit d’aten- ció, problemes d’aprenentatge i hiperactivitat-impulsivi- tat. Davant les dificultats per mantenir l’atenció, les nenes abandonen de manera immediata el que estan fent, men- tre que els nens ho expressen amb irritabilitat i molestant els altres.
Conclusions.
Entre els 3 i els 6 anys es desenvolupen di- ferents símptomes vinculats al TDAH. Els nens tendeixen a la hiperactivitat-impulsivitat i les nenes a presentar dèficit d’atenció més accentuat. El 8% dels casos mostren una clara tendència de risc a desenvolupar el TDAH. L’àmbit familiar és l’espai que permet observar els primers proble- mes conductuals i d’aprenentatge.
- English
Objectives.
1) To identify children with ADHD sympto- matology in a primary care center. 2) To identify the symptoms that might help primary pediatricians recognize the risk of developing ADHD in children ages 3 to 6 years.
3) To promote prevention measures at a primary care level that may aid in informing and advising the families.
Methods.
Sample of 50 children (24 males), aged 3 to 6 years old, followed in a single primary care center. The Conners Evaluation Scale (CPRS-48) and the items of hyperactivity-impulsivity and attention deficit of DSM-IV as administered to the parents after the visit, were used for this study. Teachers of children with risk factors of ADHD answered the Conners Evaluation Scale (CPRS-28).
Results.
Twenty-six percent of the chidlren evaluated had risk factors that could lead to the development of ADHD at older age. Symptoms of hyperactivity-impulsivity and symptoms of attention deficit were present in 76.9% and 69.2%, respectively. The anxiety index was of little relevance. Significant differences by sex were seen in the hyperactivity index, attention deficits, learning disabilities, and hyperactivity-impulsivity. Faced by the difficulty in keeping attention, girls abandoned immediately the acti- vity, whereas boys reacted with irritability and annoying other children.
Conclusions.
Some symptoms related to ADHD are developed between 3 and 6 years of age. Boys tend to develop hyperactivity-impulsivity, whereas girls tend to show a more pronounced attention deficit. In 8% of the cases, a significant risk to develop ADHD is seen. The family environment provides the best setting where beha- vioral and learning problems can be detected.
- español
