Resumen de 43 casos d'escarlatina diagnosticats el 2006 al servei d'urgències
Sandra Ortigosa, Ruben Berrueco, Marta Casellas, Laia Ymbert, Federica Guarino, Josefa Díaz, Antonio Martínez Roig
- español
Introducción.
La escarlatina es una enfermedad que no ha dejado de existir, pero se tiene la impresión de que se ha modificado. Dado que es una enfermedad con diagnóstico fundamentalmente clínico, siempre puede quedar la duda de si lo que estamos diagnosticando es correcto y cuando se deben practicar exploraciones complementarias.
Objetivo.
Conocer el número de casos atendidos en el servicio de urgencias de un hospital general de Barcelona, las características clínicas, el tratamiento indicado así como la realización de estudio etiológico.
Método.
Durante el año 2006 se recogieron los casos diagnosticados de escarlatina en el Servicio de Urgencias del Hospital del Mar, y se compilaron de forma retrospec- tiva el número de casos, la edad de presentación, la distri- bución por meses y la clínica, así como la práctica de frotis faríngeo y el tratamiento administrado.
Resultados.
Se diagnosticaron 43 casos, 40 de los cuales se distribuyeron de otoño a primavera. 13 casos tenían me- nos de 3 años. La fiebre en 26 casos era superior a 38ºC y en 7 no existía. El exantema se catalogó de eritematoso en 33 casos y de macular en 10. Existía amigdalitis en 36 casos. La lengua se definió como aframbuesada en 6 casos y como saburral en 2. Algunos síntomas acompañantes fueron ce- falea, prurito, vómitos y tos. Se realizaron 37 frotis resul- tando positivos 30. Se trataron 41 casos con amoxicilina, 1 con amoxicilina-ácido clavulánico y 1 con claritromicina.
Conclusiones.
De los datos obtenidos debemos desta- car: la detección en menores de 3 años, la presencia de exantema maculoso, el diagnóstico con apirexia, la utiliza- ción de amoxicilina ácido clavulánico y claritromicina y la baja cifra de casos en verano.
- català
Fonament.
L'escarlatina és una malaltia que no ha deixat d'existir, però hi ha la impressió que s'ha modificat.
Com que és una malaltia amb diagnòstic fonamentalment clínic, sempre pot quedar el dubte de si el que estem diag- nosticant és correcte i quan cal practicar exploracions complementàries.
Objectiu.
Conèixer el nombre de casos atesos al servei d'urgències d'un hospital general de Barcelona, les carac- terístiques clíniques i el tractament indicat, així com la re- alització d'estudi etiològic.
Mètode.
Durant l'any 2006 es van recollir els casos diagnosticats d'escarlatina al Servei d'Urgències de l'Hos- pital del Mar, i es compilà de manera retrospectiva el nom- bre de casos, l'edat de presentació, la distribució per me- sos i la clínica, així com la pràctica de frotis faringi i el tractament administrat.
Resultats.
Es van diagnosticar 43 casos, 40 dels quals es van distribuir de tardor a primavera. 13 casos tenien menys de 3 anys. La febre en 26 casos era superior a 38ºC i en 7 no existia. L'exantema es va catalogar d'eritematós en 33 casos i de macular en 10. Existia amigdalitis en 36 casos. La llengua es va definir com a gerdosa en 6 i com a saburral en 2. Alguns símptomes acompanyants van ser cefalea, pruïja, vòmits i tos. Es van fer 37 frotis i 30 van resultar po- sitius. Es van tractar 41 casos amb amoxicil·lina, 1 amb amoxicil·lina-àcid clavulànic i 1 amb claritromicina.
Conclusions.
De les dades obtingudes cal destacar: la detecció en menors de 3 anys, la presència d'exantema maculós, el diagnòstic amb apirèxia, la utilització d'amo- xicil·lina-àcid clavulànic i claritromicina i la baixa xifra de casos a l'estiu
- English
Background.
Although rare, scarlet fever is still a pre- valent complication of streptococcal infection, with a na- tural history that may have been altered over the years. Gi- ven the fact that the diagnosis is based on clinical findings, there is always the possibility of misdiagnosis, thus the im- portance of considering the appropriate diagnostic tests.
Objective.
To know the number of cases of scarlet fe- ver seen in the emergency department of a general hospi- tal in Barcelona, and to describe the clinical features at presentation, diagnostic tests performed, and treatment administered.
Method.
We retrospectively reviewed all cases of scar- let fever diagnosed at Hospital del Mar (Barcelona, Spain) in 2006. Data collected included time of the year, age a presentation, clinical characteristics, documentation with throat culture, and treatment administered.
Results.
Forty-three cases of scarlet fever were diagno- sed; 40 of them presented between fall and spring. Thir- teen patients were younger than 3 years of age. In 26 ca- ses, temperature was > 30ºC, and 7 children were afebrile.
The exanthema was erythematous in 33 cases and macular in 10. Tonsillitis was present in 36 cases. The tongue was described as “strawberry” in 6 cases and as having a white coat in 2. Additional symptoms included headache, pruri- tus, vomiting, and cough. Tonsillar exudate was cultured in 37 cases, and it was positive in 30. Treatment included amoxicillin in 41 cases, and amoxicillin-clavulanic acid and clarithromycin in 1 case each.
Conclusions.
From the data presented, we would like to highlight the diagnosis of scarlet fever in patients youn- ger than 3 years of age, the presence of a macular exant- hema, the afebrile presentation, and the low incidence du- ring the summer months
