L’aportació de Joaquim Gonzàlez Caturla a la rondallística valenciana

• Autores: Vicent Vidal Lloret
• Localización: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, ISSN-e 2014-7996, Núm. 4, 2015, págs. 141-154
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Joaquim Gonzàlez Caturla is one of the most prominent Valencian writers to work on the compilation of folktales during the democratic period. The present article analyses the whole of his folktale production and relates it to its context with the aim of determining the main features of Caturla's work and his contribution to the discipline. His two compilations Rondalles de l'Alacantí (Folktales of Alacantí - 1985) and Rondalles del Baix Vinalopó (Folktales of Baix Vinalopó - 1987) have striking similarities that show that he had two readerships in mind: infants and children, due to the format, tone and style of the compilations; and a more specialised adult audience, due to the prologues, the writer's introductions and the notes on points of linguistic and folkloric interest. This demonstrates a certain originality with regard to previous folktale writers and highlights to the author's twin role of folktale writer and folklorist. Another point of originality is that he is the only folklorist to systematically study the folktales of Baix Vinalopó and is the leading authority on the folktales of Alicante. Although several others had trodden a similar path before him, during the 1980s Caturla became one of the most important folklorists in Valencia owing to the quantity and the quality of the folktales that he compiled.

  • català

    Joaquim Gonzàlez Caturla és un dels primers autors valencians de la democràcia dedicat a la recopilació de rondalles. En aquest article s’analitza el conjunt de la seva producció rondallística i es posa en relació amb el seu context a fi d’esbrinar-ne les característiques principals i valorar-ne l’aportació. Els seus dos reculls, Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), presenten unes característiques molt semblants que fan pensar en un lector model doble: el públic infantil-juvenil, pel format, el to i l’estil dels volums, i un públic més especialitzat, pels pròlegs, les introduccions de l’autor i les notes d’interès lingüístic i folklòric. Això suposa un punt d’originalitat respecte dels rondallistes precedents i remet a la doble vessant d’aquest autor: literat i folklorista. L’altra originalitat que es destaca és el fet d’ésser l’únic folklorista que ha treballat sistemàticament les rondalles del Baix Vinalopó i el principal que ha tractat les de l’Alacantí. A pesar que Caturla disposava de diversos precedents al País Valencià, als anys vuitanta ell és un dels més importants per la quantitat i la qualitat de les rondalles que recull.