El llarg camí del Mal Caçador: El Comte Arnau i el Barón d’Espés revisitats

• Autores: Josefina Roma Riu
• Localización: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, ISSN-e 2014-7996, Núm. 4, 2015, págs. 95-105
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’anàlisi de dues figures mítiques del Pirineu, al Ripollès i a la Ribagorça, el Barón d’Espés i el Comte Arnau, ens fa veure dues històries paral·leles que comprenen, en primer lloc, el descrèdit fomentat pel poder, cap a personatges als quals es titlla de depredadors sexuals desmesurats; en segon lloc, la seva possible aliança amb el dimoni i la bruixeria, i, en tercer lloc, el càstig per a tota l’eternitat com un exemple del Mal Caçador, en el cas del Comte Arnau, més diluït en el Barón d’Espés, i la mort afrosa causada pels seus gats o gossos, en el cas del Barón d’Espés. Aquests personatges, però, no són més que la derivació en personatges locals, d’antigues divinitats del tipus d’Odin, conductores d’ànimes que, a través de les diverses aculturacions religioses sofertes, han estat descavalcades dels seus valors positius per enfonsar-les en l’inframón o infern, amb trets negatius, com passa generalment quan es produeix una confrontació entre dues cultures i una en surt perdedora. Però el poble ha triat per blasmar aquests personatges no la depredació sexual, sinó l’abús de poder dels nobles cap als seus vassalls.

  • English

    The present article analyses two mythical heroes from the Pyrenean Counties of Ripollès and Ribagorça, the Baron of Espés and Count Arnau, and reveals two parallel stories based on three main features. The first is the discrediting of two noblemen, accused by political and ecclesiastical powers of being sexual predators; the second is their suspected evil alliances with the devil and with witches; and the third is the theme of punishment which, in the case of Count Arnau, meant being condemned to run in a savage hunt for all eternity, and, for the Earl of Espés, meant or being savaged to a horrible death by his dogs or cats. These characters, however, are none other than local derivations of ancient gods such as Odin, that is, psychopomps leading a host of lost souls. With the spread of newer religions, these gods were often deprived of their positive qualities and were relegated to the underworld or hell, as often occurs when one culture asserts itself over another. However, over many generations these mythical characters continued to be used by the common people to criticise the nobles not for their supposed sexual depredations but for abusing their power over their vassals.