“Stachtopouta” and “Nifitsa”: spinning tales in relation with feminine productivity and dowry practices of modern Greece

• Autores: Marianthi Kaplanoglou
• Localización: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, ISSN-e 2014-7996, Núm. 4, 2015, págs. 63-79
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Stachtopouta (ATU 510A), una de les rondalles més populars de la tradició folklòrica grega, ha rebut recentment molta atenció des dels enfocaments pioners i innovadors d’estudiosos grecs i estrangers com ara D. Loukatos, Photeini P. Bourboulis, Nicole Belmont, Anna Angelopoulos, Margarita Xanthakou i Aigli Brouskou. Emmanouela Katrinaki, en el seu propi anàlisi de la versió grega de la Ventafocs, no només resumeix els enfocaments psicoanalítics existents basats en el rar element del matricidi de la rondalla grega sinó que també la col·loca en el marc d’altres rondalles en què apareix el tema del canibalisme imaginari. Un altre marc teòric sòlid ha estat proporcionat per Francisco Vaz da Silva en una sèrie d’articles sobre les versions europees (inclosa la grega) basat en el concepte dels allomotifs, les seves equivalències simbòliques i la seva comparació amb els costums populars correlacionats. Nifitsa, d’altra banda, un dels animals més comuns de la fauna grega, és l’heroïna d’una història de creences igualment ben coneguda, però menys estudiada. Encara que pertanyen a gèneres narratius diferents, la rondalla i la llegenda, respectivament, aquestes dues històries s’articulen entorn d’un mateix tema, l’activitat de filar. A través de l’estudi de l’apropiació narrativa d’aquest tema, aquest treball intenta establir les afinitats i les diferències entre les variants d’aquestes històries, tenint en compte la importància del seu ancoratge geogràfic i social. En aquest marc, les qüestions relatives a la productivitat femenina i les pràctiques d’acumulació de dots en les comunitats gregues modernes semblen tenir un paper important en la variació folklòrica.

  • English

    Stachtopouta (ATU 510A), one of the most popular tales in the Greek folk tradition, has justly received much attention in the pioneering and innovative approaches of D. Loukatos, Photeini P. Bourboulis, Nicole Belmont, Anna Angelopoulos, Margarita Xanthakou and Aigli Brouskou. I n her analysis of the Greek Cinderella, Emmanouela Katrinaki not only summarizes the existing psychoanalytical approaches based on the rare matricide-cannibalistic element the tale contains but also places the tale in the framework of other folktales in which the theme of imaginary cannibalism appears. Another solid theoretical framework has been provided by Francisco Vaz da Silva in a series of articles about the European (including the Greek) Cinderella based on the concept of allomotifs, their symbolic equivalences and their comparison with correlated folk customs. Nifitsa, on the other hand, one of the most common animals in Greek fauna is the heroine of an equally well known but less studied belief story. Though belonging to different narrative genres – the folktale and the legend respectively – these two stories evolve around the common theme of spinning. By studying the narrative appropriation of this theme, the present paper tries to establish the affinities and differences between the variants of these stories taking in terms of their geographical and social anchorage. In this framework issues regarding feminine productivity and dowry accumulation practices in modern Greek communities seem to play an important role in folktale variation.