La Catalunya de l'últim quart del segle XIX era, en línies generals, una societat industrial avançada segons el model occidental de l'època, encara que amb mancances en el seu teixit productiu, fet que provocà una certa inestabilitat en el seu desenvolupament social. La situació política tampoc no era especialment estable. Canvis de règims, lluites dinàstiques, enfortiment del moviment obrer, tot plegat no ajudava gens ni mica a l'estabilitat necessària per aconseguir una economia sanejada.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados