Actividades creativas, transformaciones urbanas y paisajes emergentes: el caso del casco norte de Sevilla

• Autores: Antonio García García, Víctor Fernández Salinas, Inmaculada Caravaca Barroso, Gema González Romero
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 62, Nº 1, 2016 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 27-54
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Creative activities, urban transformations and emerging landscapes: the case of the northern historic quarter of Seville
  • Activités créatives, transformations urbaines et paysages émergents: le cas du quartier nord deville historique de Séville
  • Activitats creatives, transformacions urbanístiques i paisatges emergents: el cas del casc nord de Sevilla
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 12 Citas
• Resumen
  • español

    La literatura científica sobre las actividades creativas se centra frecuentemente en su capacidad para incidir en la dinámica de ciudades, sobre todo metrópolis y regiones urbanas, y territorios centrales, siendo menos frecuentes los estudios sobre núcleos periféricos. En estos, tales actividades presentan menor capacidad para cambiar tendencias y, también, para manifestarse en el imaginario urbano, entendido tanto desde la perspectiva del paisaje como de las percepciones de los ciudadanos. Este artículo plantea esta perspectiva y parte del axioma de que no es posible entender los nuevos procesos de ciudades menos centrales sin tener en cuenta, aun con una presencia menor, la existencia de las actividades creativas. Todo ello se aplica al estudio de caso del casco norte de Sevilla, ciudad media en el contexto europeo y capital de una región periférica, Andalucía, pero con importantes cambios en sus dinámicas internas durante los años del actual proceso de reestructuración socioeconómica.

  • català

    La literatura científica sobre les activitats creatives sovint se centra en la capacitat que tenen d’influir en la dinàmica de les ciutats, especialment metròpolis i regions urbanes, i territoris centrals, i són menys abundants els estudis sobre nuclis perifèrics. En aquests, aquestes activitats tenen menys poder per canviar tendències i, també, per manifestar-se en l’imaginari urbà, entenent-lo tant des de la perspectiva del paisatge com des de les percepcions dels ciutadans. Aquest article planteja aquesta perspectiva i parteix de l’axioma que no es poden entendre els nous processos en aquestes ciutats menys centrals sense tenir en compte, fins i tot amb una presència reduïda, l’existència d’activitats creatives. Tot això s’aplica a l’estudi de cas del casc antic nord de Sevilla, ciutat mitjana en el context europeu i capital d’una regió perifèrica, Andalusia, però amb canvis significatius en la seva dinàmica interna durant els anys de el procés actual de reestructuració socioeconòmica.

  • English

    The scientific literature on creative activities often focuses on the capacity of such activities to lead the dynamics of cities, particularly in metropolitan areas, urban regions and central territories, with studies on peripheral cores being less frequent. In peripheral cores, these activities have less power to change trends and manifest themselves in the urban imaginary as understood from both the perspective of the landscape and the perceptions of citizens. This article takes this approach based on the axiom that it is not possible to understand the new processes in these less central cities without taking into account the existence of creative activities, despite their scarce presence. This issue is applied to the case study of the northern historic quarter of Seville, a mid-sized, European city and capital of a peripheral region, Andalusia, whose internal dynamics have experienced significant changes during the current socio-economic restructuring process.

  • français

    La littérature scientifique sur les activités créatives se concentre souvent sur leur capacité d’influence sur la dynamique des villes, en particulier des métropoles, des régions urbaines, et des territoires centraux, les études étant moins fréquentes sur des lieux périphériques. Pour ces derniers, ces activités présentent moins de possibilités de changer les tendances et de se manifester, aussi, dans l’imaginaire urbain, que ce soit du point de vue du paysage ou de celui des perceptions des citoyens. Cet article propose cette perspective et il part de l’axiome selon lequel il n’est pas possible de comprendre les nouveaux processus dans ces villes moins centrales sans tenir compte, même avec une présence réduite, de l’existence d’activités créatives. Tout cela s’applique à l’étude de cas du quartier nord de la ville historique de Séville, une ville moyenne dans le contexte européen et capitale d’une région périphérique, l’Andalousie, mais présentant des changements importants dans sa dynamique interne au cours des années du processus actuel de restructuration socio-économique.