Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia:: hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana

• Andreu Acebal, Marc ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 8, 2015, págs. 105-134
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Barcelona, los movimientos sociales y la transición: hegemonía gramsciana, referente español y ruptura catalana
  • Barcelona, social movements and the transition to democracy:: Gramscian hegemony, Spanish benchmark and Catalan break
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El movimiento cívico forjado en los barrios durante la dictadura de Franco en España, en los años sesenta fue dirigido por militantes de la oposición (básicamente comunistas y activistas cristianos de base). Su estructura en Cataluña fue una serie de comisiones de barrio y asociaciones de vecinos. A partir de 1972, se organizó en Barcelona alrededor de una federación legal (FAVB), que inicialmente era de clase media y en gran parte vinculada al establishment franquista local. Sin embargo, fue tomada rápidamente por la izquierda urbana y catalanista y se convirtió en un elemento clave de la lucha contra el franquismo y por la democracia. Este movimiento popular consiguió numerosas victorias en Barcelona en cuanto a cuestiones urbanas, sociales y culturales. Los cambios internos en la FAVB y su difícil relación con la autoridad local, pero sobre todo la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos de 1992, impuso un cambio de escala y del modelo urbano de la ciudad. Esto marcó el final de esta hegemonía cultural y de una idea de ciudad democrática socializante que, no obstante, mantiene su influencia sobre el final del consenso urbano forjado durante la transición.

  • English

    The civic movement forged in neighborhoods during the Franco dictatorship in Spain, in sixties was led by opposition militants (basically Communist and Christian activists base). Its structure in Catalonia was a series of neighbourhood committees and associations. From 1972 onwards, it was organized in Barcelonaaround a legal federation (FAVB) which was largely middle class and initially linked to the local Francoist establishment. However, it was quickly taken over by the urban and Catalanist left which enabled it to become a key part of the fight against Francoism and the struggle for democracy. This popular movement achieved numerous victories in Barcelona in terms of urban, social and cultural issues. Internal changes in the FAVB and their relationship with the local authority, but especially the appointment of Barcelona as Olympic 1992, imposed a change of scale and urban city model. This marked the end of this cultural hegemony and a democratic socialist idea of a city which, however, maintains its influence over the end of the street consensus forged during the transition.

  • català

    El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l’oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va  organitzar a Barcelona al voltant d’una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l’establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l’esquerra urbana i catalanista i es va convertiren un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícilrelació amb l’autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d’escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d’aquesta hegemonia cultural i d’una idea de ciutatdemocràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.