El comerç de pintura antiga i el col·leccionisme a Barcelona a la segona meitat del segle XIX

• Autores: Bonaventura Bassegoda i Hugas
• Localización: e-artDocuments: revista sobre col·leccions i col·leccionistes, ISSN-e 2013-6277, Nº. 1 (Seminari: Comerç, Exportació, Falsificació d'objectes d'art), 2009
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Old Masters and Collecting in Barcelona in the Mid-Nineteenth Century
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En aquesta presentació es fa un breu recorregut per les col·leccions pictòriques construïdes a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Es citen, però, els dos precedents més destacats. El més antic és la col·lecció del músic moianès Josep Elies (1690-1779) que fou organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, ciutat en la qual aplegà pintura barroca madrilenya, un conjunt que per llegat testamentari passà a la parròquia de Moià, però que ha patit greus pèrdues a la Guerra del francès i a les guerres carlines. La segona és la col·lecció del canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, Ramon Iglesias (+1820), que reuní -segons Jaume Villanueva- més d’un centenar de pintures italianes i espanyoles, que va llegar al Monestir de Montserrat per tal de millorar la seva ornamentació després de la destrucció de les tropes franceses. Actualment es conserva només un part petita del seu llegat.

    Les altres tres col·leccions que segueixen aquest model de galeria clàssica, que intenta imitar els hàbits de l’aristocràcia, són la de Josep Carreras d’Argerich (+1862), la de Pere Gil i Babot (1778-1853), i la de Sebastià-Anton Pascual i Inglada (1807-1872). La de Carreras i la de Pascual foren àmpliament elogiades i descrites per Andreu Avelí Pi i Arimon, al seu conegut Barcelona Antigua i Moderna, de 1854, mentre que la de Gil va ser sobretot coneguda i valorada en ser dipositada pel seu net Lopold Gil i Llopart el 1917 al Museu de Barcelona, institució que molts anys després la va adquirir en la seva major part. La col·lecció Carreras va ser divulgada per un fullet publicat el 1849 pel seu propietari, i pel que sembla el seu contingut –ara dispers- era molt eclèctic i segurament fet amb peces adquirides en el mercat local. La col·lecció Gil és la més ben coneguda i és formada per obres molt destacades, totes elles adquirides amb bon criteri al mercat madrileny, ja que Gil fou parlamentari a les Cortes en diverses legislatures. La col·lecció Pascual era la més nombrosa, i gràcies a una còpia de l’inventari complet sabem que comprenia la xifra excepcional de 1256 pintures. No ens ha quedat cap imatge del gran saló amb il·luminació zenital on es disposaven les peces més destacades de la col·lecció, i malauradament també el seu contingut s’ha dispersat per via d’herència i vendes diverses. La publicació de l’inventari –que tenim en estudi- permetrà copsar plenament la importància d’aquesta col·lecció singular.

  • English

    This presentation offers a brief overview of the picture collections brought together in Catalonia in the first half of the nineteenth century. However, mention will also be made of two outstanding predecessors. The older of the two is the collection of Josep Elies (1690-1779) of Moià, who served as organist in the Convent of Las Descalzas Reales in Madrid. In Madrid, Elies formed a collection of local baroque paintings that he later bequeathed to the parish of Moià. The bequest, however, suffered severe losses during the Peninsular War and the Carlist Wars. The other important predecessor was formed by Ramon Iglesias (c. 1820). Iglesias was canon of the monastery of Santa Anna in Barcelona, Ramon Iglesias (+1820). According to Jaume Villanueva, his collection included more than a hundred Italian and Spanish paintings, which went to the monastery of Montserrat to improve its decoration after it was sacked by French troops. Today, only a small part of this collection survives.

    The other three collections that follow a similar model of “classics gallery”, aimed at mimicking the habits of the aristocracy, are the collections of Josep Carreras d’Argerich (+1862), Pere Gil i Babot (1778-1853), and Sebastià-Anton Pascual i Inglada (1807-1872). The collections of Carreras and Pascual received wide praise in their day and were described by Andreu Avelí Pi i Arimon in 1854 in his well-known book Barcelona Antigua y Moderna, while Gil’s collection received recognition and praise in 1917 when his grandson Leopold Gil i Llopart lent it to the Museum of Barcelona, which purchased the better part of the collection many years later. To publicise his collection, Carreras printed a leaflet in 1849 and it appears that the works, which are now dispersed, were highly eclectic in nature, featuring pieces that were certainly purchased in the local market. Gil’s collection is the most widely known. It contained works of great quality, all of them purchased in the Madrid market according to the highest standards. This was possible because Gil served in several legislatures. The Pascual collection contains the greatest number of works. Based on a copy of the complete inventory, it is known to have possessed 1,256 paintings in all. Unfortunately, no image remains of the great hall with overhead lighting in which the finest pieces of the collection hung on display. Sadly, inheritance and selling have now dispersed its contents. The publication of the inventory—now under study—will enable us more fully to assess the importance of this unique collection.