L’escultor Josep Cardona i Furró (1878-1922)

• Autores: Fátima López, M. Àngels López Piqueras
• Localización: Locus amoenus, ISSN 1135-9722, Nº 13, 2015, págs. 197-217
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The sculptor Josep Cardona i Furró (1878-1922)
• Enlaces
  • Texto completo  1    2    3  
• Resumen
  • català

    L’escultor Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) és poc conegut en l’actualitat, si bé a la seva època va gaudir d’un gran prestigi. S’ha considerat que s’integra dins de la segona generació d’escultors modernistes. Es formà a l’Escola de Llotja i va ser amic de Pablo Picasso, amb qui va compartir taller. Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid. El fet que la bibliografia s’hagi ocupat poc d’aquest artista ha fet necessari realitzar un estudi profund del seu treball. En aquest article, ens proposem recuperar-ne la figura i donar-ne a conèixer l’obra, a més de contextualitzar-la dins del panorama de l’escultura catalana de final del segle XIX i començament del XX. Les últimes dècades del segle XIX van significar una renovació dins de l’àmbit de l’escultura, tant en referència als aspectes formals com a la temàtica. L’aparició de figures com Rodin o Meunier, conegudes a Catalunya, van influir molt en els artistes catalans, entre ells Josep Cardona, que es distingí per ser un excel·lent retratista a la manera de l’escultor d’origen rus Troubetzkoy. L’altra faceta de la seva obra, el costumisme, en particular el món del treball, ens ha permès endinsar-nos en un tema tan interessant com és el realisme social a través de noms tan significatius com Meunier o Dalou. Així mateix, recollim la participació de Cardona en exposicions i en institucions artístiques que configuraven el panorama creador del moment.

  • English

    Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) is currently little known, although he was a prestigious sculptor in his time. Considered part of the second generation of modernist sculptors, Cardona trained in the Llotja School and was a friend of Pablo Picasso, with whom he shared a studio. He did some stays in Paris, the artistic centre of the moment, which turned into a mandatory visit for those who wanted to become acquainted with the prevailing modernity. He also worked in Madrid and in Argentina, where he made monumental sculpture. Due to the lack of interest in this artist in the historiography, a deep study of his work is now needed. The aim of this article is to revive his great but forgotten figure and to bring to light his works, as well as to set them in a context within the Catalan sculpture scene at the end of the 19th century and the beginning of the 20th. The last decades of the 19th century marked a renewal in sculpture in terms of both its formal aspects and subject matter. The appearance of figures like Rodin or Meunier, who were known in Catalonia, greatly influenced the Catalan artists, among them Josep Cardona, who stood out for being an excellent portrayer like the sculptor of Russian origin Troubetzkoy. Another facet of his work, the costumbrismo style, especially the world of work, has allowed us to approach the interesting topic of Social Realism through significant names such as significant Meunier or Dalou. We also explore Cardona’s participation in exhibitions and art institutions that formed part of the artistic panorama of the time.